Jaume Singla

Llegeixo a la premsa que “La família Franco exige funerales de Estado, companyia de cavalleria, salvas de honor, con fusiles y cañones, en el traslado de los restos del Caudillo”. Ben bé com si s’hagués mort ahir i el dictador continués sent el Cap d’Estat. Actualment el regne d’Espanya surt…

Ara fa un any vam viure l’expressió d’apoderament ciutadà, de resistència civil no violenta i d’exercici de democràcia més importants de la història de Catalunya. A l’Anoia, com al conjunt de Catalunya, les ciutadanes i els ciutadans vàrem defensar els col·legis electorals durant tres dies i dues nits. Els vàrem…

Amb el pas dels anys, en fer-nos més vells, cadascú de nosaltres anem perdent amics pel camí. El amics els tenim sempre presents en el record, però hi ha ocasions en que els enyorem encara més. Aquesta setmana he enyorat molt a l’Antoni Raja i Enrich, el dibuixant i home…

“Les retallades maten” diuen les pancartes que periòdicament veiem a les portes de determinats hospitals de titularitat pública. I és cert. Quan l’Estat retalla en Sanitat genera patiments i accelera la mort en alguns pacients que no poden rebre el tractament que necessitarien per guarir-se. El pes de l’Estat en…

Des de la moció de censura que va treure del govern al PP de M. Rajoy i de Soraya S.S. estem assistint a una escalada de la tensió als carrers de Catalunya, que sembla no tenir aturador. Els llaços grocs i les estelades sempre han irritat els intolerants, però darrerament…

La decisió del jutge de retirar les euroordres d’extradició, ens ha deixat dues conclusions: a qui obeeix l’estat espanyol el maltracta, el colpeja i l’empresona. En canvi qui desobeeix colpeja –judicialment- a l’estat. Mireu què ha passat als membres del govern de Carles Puigdemont i a alguns dels parlamentaris que…

La justícia alemanya ha sentenciat que no hi ha delicte de rebel·lió. Els presos polítics, en canvi, continuen a la presó. Una majoria de catalans els volem en llibertat i una minoria –sorollosa, però minoria - considera que han de romandre a la presó “pel delicte que varen cometre en…

Coincideixo amb David Fernández quan diu: “Octubre tornarà. No tingueu cap mena de dubte. Tornarà tants cops com calgui. Amb diferents fesomies i formes. Octubre va arribar per quedar-se”. Hi coincideixo plenament perquè l’u d’octubre –i el 3 i el 27- és una fita en el camí de la llibertat.…

Fa deu dies, el secretari general del PSOE era un personatge amb poca visibilitat. No era diputat, ni president de Diputació, ni alcalde, ni regidor. No se’l veia en cap moviment ciutadà, ni d’oposició al PP. Va perdre les dues darreres eleccions i el PSOE va obtenir els pitjors resultats…

Alaba’t ruc, que a la fira et duc, deien amb ironia, les àvies quan algú amb més presumpció que virtuts, es vantava d’algun mèrit. Dimarts la ministra de la guerra, el ministre d’Afers Exteriors i el president de RTVE m’hi varen fer pensar. En sengles compareixences parlamentàries a Las Cortes…

No tinc per costum posar la mà al foc per cap polític... o per cap periodista. No en tinc costum perquè al llarg de la meva vida, he patit nombroses decepcions per part de persones a les que creia bones i honrades i m’han demostrat que no ho eren. Per…

L’únic defecte que li han pogut trobar al nou president de la Generalitat, Quim Torra i Pla, és que escriu. I tant que escriu! Molt bé, escriu. Quim Torra és un intel· lectual i té una extensa obra escrita. I us dic una cosa: estic d’acord amb els escrits de…

Durant un gran període de la dominació romana (segles I, II i III) els cristians eren perseguits i en cas de ser descoberts, acabaven morint clavats a la creu o devorats per les feres al circ. Per poder comunicar-se entre ells, els cristians varen empescar-se una estratègia: si volien saber…

Fa molts anys, quan la redacció de La Veu de l’Anoia estava ubicada a l’inici de la Rambla Nova em va succeir un episodi curiós. Teníem molta feina i això m’obligava a treballar a l’oficina fins molt tard, inclús quan ja havia marxat tothom. De fet de nit era quan…

En un dels nombrosos i poc justificats escorcolls d’oficines de la Generalitat de Catalunya del 20 de setembre de l’any passat, dictades per l’inefable jutjat número 13 de Barcelona, el regidor de Cultura de l’ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, en Jordi Pesarrodona, pallasso afeccionat, armat amb un perillós nas…