Democràcia orgànica

25

Jaume Singla

La dictadura militar franquista que va governar España des del 1936 fins als 1977 va encunyar un concepte –Democràcia orgànica- que ha perdurat fins ara.

El sistema, creat per la dictadura a les post primeries del franquisme consistia en dividir Las Cortes Españolas en tres terços. Un terç dels diputats (anomenats procuradores en Cortes) era elegit pel Movimiento, un altre terç pel sindicat vertical i el terç restant –el tercio familiar- era per elecció popular. Això sí, només votaven els caps de família de més de 21 anys. Així el règim s’assegurava una majoria absoluta mínima del 66% i a més eren molt pocs els no franquistes que s’arriscaven a presentar-se a unes eleccions manegades pels governadors civils.

Aquest mateix sistema es va aplicar als ajuntaments, tot i que sempre era el governador civil qui posava i treia alcaldes. A vegades apareixien un parell o tres de regidors que feien oposició però sempre amb moltes dificultats i amenaces de l’Estat si preguntaven massa.
El sistema de terços volia donar una petita pàtina democràtica que era considerada massa oberta pels capitostos de règim però lògicament era absolutament insuficient per als estàndards democràtics europeus.

La mort de Franco –al llit- i la posterior aprovació de la Constitució, va eliminar de forma aparent els sistema de democràcia orgànica i ara els 350 diputats i els 201 (dels 260 que composen el Senado) són elegits pels vots populars.
Però si formalment el sistema de democràcia orgànica ha deixat d’existir, la realitat és molt diferent, sobretot al sistema judicial espanyol.

Els dos partits majoritaris a l’Estat (PP i PSOE) es varen reservar el dret a nomenar la cúpula judicial per controlar l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i nomenar els tribunals superiors de cada autonomia. Si formalment estem en una democràcia, la realitat és una altra molt diferent.

El deep state no dubta en utilitzar els “fondos reservados”, els suborns i les corrupteles per perseguir opositors i variar l’estat d’opinió de la gent a base de dosis massives de tele escombraries. En aquest estat de coses és impossible evitar que el govern passi sempre del PP al PSOE o del PSOE al PP. Així no varia mai la composició de la cúpula judicial espanyola.
Aquest sistema fa que mentre Oriol Junqueras està empresonat i no pot accedir al seu càrrec d’eurodiputat perquè la justícia espanyola (mes espanyola que justícia) li viola legalment els seus drets, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí poden exercir el seus càrrecs al Parlament Europeu.

I és que com el seu nom indica, la democràcia orgànica permet que la justícia s’apliqui com els surt dels òrgans als jutges prevaricadors. Ni més ni menys.