Entrevista a Jaume Vizcarra Clemente, metge i autor de llibres teològics
Soc Jaume Vizcarra i Clemente, igualadí i metge jubilat. Vaig caminant des de posicions mentals rígides a posicions mentals més obertes. No renuncio a les meves creences religioses ni a les meves conviccions polítiques. M’hauria agradat ser més pacífic. Sóc agraït amb el que m’ha tocat viure. Estic aprenent a caminar i a respirar
Què és aquest llibre que acaba de publicar?
El Pare Nostre és el primer llibre de traducció de l’arameu que vaig publicar l’abril d’enguany. Aquest passat setembre va sortir Maria, el Magnificat. Ara al desembre surt Josep de Natzaret.
El Pare Nostre en arameu té interès científic, històric o religiós?
Els llibres tenen interès en les vessants que vostè esmenta per qui vol endinsar-se en la cosmovisió històrica i religiosa jueva del segle primer. A nivell científic hi ha molts autors més competents que no pas jo.
És el seu tercer llibre de tema teològic. L’altre versava sobre la Verge Maria. Segueix una cronologia?
Efectivament. Els tres llibres conformen una trilogia que pretén abordar la figura de tres personatges jueus que han esdevingut cabdals en la història del cristianisme.
Vostè s’ha jubilat com a metge i a banda d’escriure sobre teologia també dona un servei de peritatge judicial sanitari.
Elaboro sota demanda o petició jurídica, informes pericials mèdics que complementen demandes judicials de diversa índole
Qui pot accedir als seus serveis de peritatge?
Tothom qui ho necessiti en un moment donat. Habitualment els encàrrecs venen per part de les gestories i de l’advocacia
Vostè que té experiència tant com a ciutadà d’Igualada com a metge especialista en peritatges per accidents o caigudes, com veu l’estat dels carrers de la ciutat pel que fa a seguretat dels vianants?
Tot és millorable. Les persones grans, les que tenen mobilitat reduïda I les discapacitades poden trobar-se amb algun inconvenient. Em consta que l’Ajuntament d’Igualada està posant esforços en la millora dels carrers.
Els sentiments religiosos poden ajudar a l’evolució d’un malalt en funció de la seva fe?
Sens dubte. Hi ha estudis científics que ho corroboren. La pregària és molt recomanable. I per part dels malalts una actitud relaxada i una vivència de l’esperança.
Tota la vida ha estat una persona que ha sorprès amb les seves iniciatives. Està treballant en un altre projecte?
Un projecte polític de suport a pensionistes que alhora implica ajuts econòmics a persones discapacitades que depenguin de pensionistes. Podeu consultar-ho a www.pensproa.cat.
Ens el pot explicar una mica?
El projecte Prensproa vol donar veu política a dos col.lectius importants: els pensionistes i els discapacitats que depenen de pensionistes. Tots volem arribar a pensionistes, doncs cal que en defensem els drets. Tots podem patir alguna discapacitat, doncs cal que els ajudem a tirar endavant. I ara una reflexió teològica: el coneixement de Déu passa per la praxi de la compassió, és a dir, pel reconeixement del proïsme.
El Pensproa, el grup que vostè encapçala, entrarà en la cursa política participant en eleccions?
La voluntat, si hi ha gent disposada, és entrar en el terreny polític.
Com a metge, s’esgarrifa gaire en escoltar segons quines opinions al voltant de la covid-19?
Del tema covid hi ha moltes preguntes sense resposta. Se’ns va dir que amb la immunitat de grup (aproximadament el 70% d’immunitzats) el tema estaria sota control. I no és així. Per què els vacunats poden infectar i inclús patir la malaltia? Quantes entrevistes necessitaríem per respondre a tanta pregunta? Sembla realment el dia de la marmota o una sèrie de Netflix en reprogramació continuada.
La medicina és una professió altament vocacional, com ho és també la teologia. No troba a faltar l’atenció als pacients?
Tot té el seu temps. El meu marc relacional es manté encara en molts àmbits que són molt estimulants.
En aquesta vida que és el més important?
Crec que l’important en aquesta vida és respondre a allò que ens ateny de manera incondicional. És l’intent de trobar respostes a les qüestions fundacionals. Mirar de contraposar el creure i el saber, la sapientia i la scientia. Aprendre a combinar la urgència amb la importància. Portar el propi fardell que t’han carregat amb dignitat.
