La llei de l’embut
L

10 de desembre de 2019

No és que Espanya no sigui un estat de dret, sinó que s’aplica el dret d’Estat.
Ho he dit altres vegades i si ho repeteixo avui, és perquè en molt pocs dies hem vist aplicar les mateixes lleis de formes molt diferents, segons qui sigui l’afectat.

Els dotze jutjats i condemnats -no en varen absoldre ni a un- pel Tribunal Supremo, ara tornaran a ser jutjats pel Tribunal de Cuentas per fer-los pagar les despeses de l’1 d’octubre. Quan s’ha vist que algú pugui ser jutjat dos cops pel mateix delicte? De fet ja ho varen fer amb Artur Mas, Joana Ortega, Rigau i Quico Homs i els varen condemnar a pagar més de sis milions d’euros entre tots.

Que el ministeri de Hacienda tingués intervinguts i fiscalitzats els comptes de la Generalitat i que tant el ministre Montoro com M. Rajoy diguessin en seu parlamentària que no s’havia destinat un sol euro al referèndum, no deu tenir gens importància davant un tribunal que ha lliurat a Ana Botella de retornar els sis milions d’euros per la venda fraudulenta d’habitatges protegits a un fons voltor. Que sigui l’esposa de José María Aznar no hi deu tenir res a veure.

Els Jordis estan a punt de passar el tercer Nadal a la presó quan no fa ni dos mesos que varen ser –injustament- condemnats i quan fins i tot les Nacions Unides han reclamat, inútilment, la seva immediata posada en llibertat.

Els condemnats pels ERO andalusos no entraran a la presó ni tampoc hauran de tornar els més de 700 milions d’euros defraudats. Que siguin militants i càrrecs del PSOE, segurament no hi té res a veure.

El mateix dia que es constitueixen Las Cortes a Madrid, la fiscalia accepta l’ordre de la jutgessa del número 9 de Barcelona, Silvia Lopez Mejía, de processar a Laura Borràs per unes preteses irregularitats no delictives, en la contractació de serveis a la Institució de les Lletres Catalanes quan l’ara diputada i exconsellera de Cultura n’era la directora. Que sigui cap de llista de JuntsXCat tampoc hi deu tenir res a veure. I que li demanin el vot o l’abstenció per fer president al mentider compulsiu d’en Pedro Sánchez, tampoc. Que la jutgessa hagués amenaçat als Mossos d’Esquadra quan la varen multar per una alcoholèmia l’any 2008 no ha estat impediment perquè fiscalia acceptés “a pies juntillas” la seva decisió.

Podríem seguir amb la relació de casos d’aplicació “sui generis” de les lleis però em limitaré a donar una darrera dada: segons informacions periodístiques “la Zarzuela está inquieta por la posibilidad que Unidas Podemos entre en el gobierno de España”. El Rey, que deu el seu càrrec a la Constitució, la viola en intervenir en política.

Fins i tot, un país sense llei és millor que un país on la llei s’aplica com un embut: als nostres el forat gros i als adversaris el forat petit.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta