La situació sanitària de Catalunya -com de tot Europa- es complica a causa de la covid-19 i el tan temut confinament torna a ser una possibilitat. A l’Anoia ja n’hem patit un de confinament que va ser especialment dolorós, sobretot perquè només ens afectava a nosaltres. Posteriorment hi hagueren altres confinaments que ens van semblar a tots plegats més suportable.
Però ara que ens semblava que teníem la pandèmia superada, l’aparició d’una nova variant, més agressiva pel que fa a contagis, ens ha tornat a posar a les portes del confinament.
De moment les mesures es limiten a reduir la interacció social i una mena de “toc de queda” nocturn per tal d’evitar que la gent es trobi al voltant d’una taula, en un concert, al cinema o al teatre, però ningú no ens assegura que les mesures no s’endureixin si els índex de contagi segueixen pujant.
De moment s’estan suspenent els sopars i dinars d’empresa i moltes de les trobades familiars de Nadal s’estan reduint en nombre de persones al voltant de la taula. I això que des del punt de vista sanitari és bo, des del punt de vista familiar és una decisió costosa, car cal fer un procés d’eliminació. Aquest any només seuran a la taula els imprescindibles de cada família.
Voldria equivocar-me però em temo que en aquest “procés de selecció” qui s’endurà la pitjor part seran les persones més grans. Precisament són les que tenen en la trobada de Nadal la seva festa més gran, el seu millor contacte amb fills, nets i besnets. No em vull imaginar la tristesa que provocarà entre les persones grans que es puguin veure privats, en uns dies tan assenyalats, de la companyia del conjunt de la seva família.
I entre les persones grans, la pitjor part se l’enduran les que estiguin recloses en residències de gent gran. Un bon nombre d’aquests residents habitualment no rep moltes visites però ara, amb l’excusa de la pandèmia, encara en tenen menys.
En dies així, a més de felicitar les festes i expressar bons desitjos, hauríem de pensar molt més en les persones que ens han cuidat de petits, ens han ensenyat les tradicions i amb el seu exemple de treball ens han situat on som ara… sigui on sigui que som.
Per això desitjaria que cadascuna de les persones grans tingui un lloc a la taula de Nadal, encara que per a més seguretat, s’hagi de dinar amb la finestra oberta.
La gent gran és imprescindible a la taula.
