L’anomenada immersió lingüística que és un model escolar d’èxit, va ser creada per una gran pedagoga: Marta Mata que va ser militant socialista i diputada del PSC al Parlament de Catalunya. Era una època en què el consens en temes de país era unànime. Quan es va dissenyar la llei d’ensenyament de Catalunya, fins i tot el PP hi va votar a favor. El PSC no cal ni dir-ho.
Eren els temps d’en Joan Raventós, Raimon Obiols, els germans Maragall, Josep Andreu i Abelló, Maria Aurèlia Campmany i tants altres d’esquerres i catalanistes. Tot i les tensions internes de la unió entre el PSC i la Federació Catalana del PSOE, la confluència entre un PSC i un PSUC reivindicatius i catalanistes, va evitar el trencament de la societat catalana en dos, en funció del seu origen o la seva llengua.
Els que en aquells moments havíem militat o simpatitzat amb el PSC o el PSUC, ens en sentíem legítimament orgullosos del que va ser un gran servei al país. En aquell moment, amb CiU al govern de la Generalitat, el PSC a les diputacions i als grans ajuntaments i el PSUC majoritari a Comissions Obreres, les tensions polítiques no varen desviar als partits del sentit de servei a Catalunya. La immersió lingüística o les reformes del Codi Civil català són alguns fruits derivats del lideratge catalanista del PSC i del PSUC.
A poc a poc però el sector més catalanista va ser foragitat dels llocs de comandament del PSC i els líders catalans foren substituïts pels anomenats “capitans” bàsicament del Baix Llobregat. Va ser el moment dels Bustos, Montilla, Balmón, Iceta, Illa, Navarro, Celestino Corbacho, Manuela de Madre…. que varen foragitar al millor líder que ha tingut mai l’esquerra catalana: Pasqual Maragall.
Avui hom s’adona que aquells capitans no passen de xusqueros. Oportunistes que l’únic mèrit que tenen és escalar dins del partit, trepitjant no solament als companys, sinó també a les idees que havien il·luminat el camí.
Avui que Bustos de Sabadell i Bartu de Santa Coloma, han estat condemnats per corrupció, que Celestino Corbacho s’ha passat a Ciudadasnos, que el grup parlamentari socialista uneix els seus vots amb el PP i Vox contra lleis que havien estat bandera socialista, hom s’adona que aquell PSC catalanista que tants serveis va donar a Catalunya, ja no existeix. Ha substituït dirigents carismàtics i patriotes, per homes de partit sense formació, ètica ni escrúpols que, com deia Aute a La belleza, la cançó que els va dedicar: “Míralos como reptiles al acecho de la presa, negociando en cada mesa maquillajes de ocasión. Siguen todos los railes que conduzcan a la cumbre, locos por que nos deslumbre su parasita ambición.”
Iceta, Illa, Marín…. es deien capitans i no arriben ni a xusqueros.
