Quin gran poble!

36

Jaume Singla

 

La passada setmana vam veure desenes de manifestacions per tot el territori català (amb l’afegitó d’Euskadi) en protesta per una sentència indigna i reclamant que el gobierno de España s’assegui a negociar una sortida al conflicte territorial.

Als talls de l’autopista AP-7 (ens en varen desfer un i en vàrem refer dos) hi havia persones de totes les edats i nivells de vida. No només perquè l’independentisme és una força molt transversal, sinó perquè els catalans tenim un caràcter lluitador i obstinat.

S’ha d’estar molt convençut per suportar durant més de trenta hores el fred del Pirineu sota una tramuntanada que penetrava fins al moll de l’os. S’ha de ser molt valent per fer com en Lluís Llach de posar-se a cantar sense cap mena d’acompanyament, tres cançons del seu repertori. Un repertori que va néixer contra la repressió franquista dels anys 70 i que ara, cinquanta anys després –malauradament- continua tenint tota la vigència d’aquells anys de dictadura militar.

El més sorprenent de tot però, és que després que els gendarmes per un cantó i els Mossos per l’altre ens foragitessin del Pertús, la gent fes un altre tall a l’autopista i també a la N-II… i els mantingueren tot el dia i tota la nit.

Fa dues setmanes l’ínclit ministre de l’Interior –i exjutge- Grande Marlaska va assegurar que els serveis d’intel·ligència de la Policia Nacional “revelarán quien está detrás del Tsunami Democrático” i a hores d’ara encara estem esperant que ens ho digui. Tenint en compte que els subscrits al canal de telegram del Tsunami ultrapassem els 407.000 membres, i els usuaris de l’APP del grup ultrapassen els 66.000 no sembla que hi hagi gaire “intel.ligència” dins del ministeri.

Un tal M. Rajoy va dir un dia: “Los catalanes hacen cosas”. Cal reconèixer que, en aquest cas, tenia molta raó. A través de les xarxes feia dies que s’anunciava públicament un tall de carretera de tres dies, començant el dia 11 –l’endemà de les eleccions- i no solament no ho varen poder impedir sinó que a més es va muntar un escenari, una cuina i uns vàters. A més d’assistència sanitària i megafonia. Tot això enmig d’una autopista de peatge!
Catalunya té una gran ciutadania. Els catalans som lluitadors i ens lliurem a la causa del país, sense oblidar les obligacions laborals i familiars. I quan ens desmunten una protesta, en fem una altra encara més gran. Un poble així no podria perdre mai.

Ben segur que no perdria mai, si tingués els polítics que Catalunya es mereix.