I els paguem per fer lleis…

61

Jaume Singla

 

Estic espantat. Ho confesso.
Els tres dies de sessions parlamentàries (?) a las Cortes españolas a Madrid, m’han alarmat. El nivell de violència verbal, de misèria moral, de mala educació, de faltes de respecte i de fatxenderia de la majoria de diputats em fan pensar que estem ben fotuts.
Els energúmens que ocupen determinats escons de la Carrera de San Jerónimo són individus sense cap moral, respecte ni empatia però els estem pagant més de sis mil euros cada mes… PER FER LLEIS.
Ens hem tornat bojos?

Com pot ser que personatges de la baixesa moral d’Abascal, Casado, Arrimadas i altres que són capaços de mentir descaradament en seu parlamentària, aglutinin milions de vots de ciutadans espanyols? Com es pot votar a persones capaces d’insultar i d’acabar discursos amb crits casernaris de “Viva el Rey i Viva España”, sense que la gent que els ha votat no en demani la dimissió immediata?

La setmana passada feia referència a un altre “perla” que ocupa un escó al Parlament de Catalunya –on també hi tenim alguns cafres- que em va xocar per la seva violència verbal, però és que a Las Cortes sembla que s’ha reunit el bo i millor de cada casa.
Però és que si mirem el que voten als Estats Units amb Donald Trump, al Brasil amb Bolsonaro…. o a Polònia, Hongria o a la mateixa França, ens adonarem que, per alguna raó que desconec, els éssers humans tenim tendència a votar als més cafres, sense adonar-nos que en votar-los estem posant el futur del país en mans dels més perillosos professionals de la política. Els estats són cada dia més forts i en les pitjors mans.

Tenim al president de la Generalitat de Catalunya amenaçat d’inhabilitació per la Junta Electoral Central i pel Tribunal Suprem per retardar 48 hores la retirada d’una pancarta en un balcó. El que haurien de fer –si realment volguessin processos electorals nets i útils- seria prohibir la manipulació electoral que fan els mitjans de comunicació generalistes i millorar els nivells d’educació del país per bastir una societat més ben preparada..
“El sueño de la razón, produce monstruos” va escriure Goya el 1799 en un dibuix esfereïdor. Una frase que avui, atrapats com estem entre bombardejos a Iran-Iraq, incendis a l’Amazònia i Austràlia i violència de l’estat espanyol contra el poble, cobra la màxima actualitat. I més que en tindrà mentre els ciutadans seguim posant tot el poder de l’estat ens mans dels pitjors espècimens i els deixem fer les lleis que, en teoria, ens haurien de garantir drets però en realitat serveixen per a condemnar-nos.