Coronavirus

1966

Jaume Singla

La suspensió del Mobile World Congress de Barcelona, a causa del coronavirus, ha generat un terratrèmol entre la classe política i la premsa, que ha capgirat els arguments d’alguns dels que per pose política sempre s’han oposat al MWC que s’han convertit, de sobte, en els grans defensors del certamen tecnològic/comercial.

L’esclat del coronavirus també ha generat problemes de convivència a llocs on hi ha presència de població xinesa o d’origen xinès. El coronavirus ha fet aflorar el racisme i la xenofòbia que els feixistes saben excitar sempre que troben un argument.

L’epidèmia està generant problemes de desabastiment de molts centres productius i mercats europeus, tota vegada que la Xina ha esdevingut la gran fàbrica del món. I amb desabastiment i la caiguda de compres, també es genera crisi econòmica que condiciona el creixement previst. En viure en un mon global, es fa gairebé realitat la teoria del caos, que diu que l’aleteig d’una papallona a Montserrat, pot generar un tsunami a Tailàndia.
En aquest cas, no és l’aleteig d’una papallona, sinó una epidèmia de coronavirus, el que trastoca tots els plantejaments sociopolítics del món, on els ciutadans tenim el trist paper de simples espectadors o, en el cas dels afectats, de víctimes.

Dirigents polítics, econòmics i/o científics, no paren de fer les seves anàlisis justificant en cada moment l’empresa o sector que els paga.

En totes les reflexions que he escoltat, i dic totes, hi he trobat a faltar que es posés en primer pla el que és realment el coronavirus: una malaltia que mata persones, però els que remenen les cireres només estan preocupats pels índex borsaris, el creixement del PIB, la marxa dels negocis o l’ocupació hotelera de Barcelona. El que passi amb les persones, sembla que tant els fa.

Ho trobo vergonyós. Hauríem d’estar analitzant l’origen del brot, fent recerca per trobar tractament, prenent mesures de resposta ràpida per salvar vides i, en canvi, prenen mesures per salvar mercats, enfonsar la competència, acostar la brasa a la sardina respectiva i, en darrer terme –i també ho he escoltat- atribuir les culpes “al proceso catalanista”.

En el que portem d’any –i només estem al febrer- hem viscut la tempesta Glòria i l’epidèmia del coronavirus. No sabem què ens portarà el futur, però vist el que he vist, no tinc cap mena de dubte, que sigui el que sigui el que vingui, ens atraparà indefensos.
Som tan enzes que no sabem exigir que sigui l’ésser humà –tots els éssers humans- els que estiguin al centre de l’interès dels dirigents mundials.