Em temo que el 2022 serà la pròrroga del 2021, com aquest va ser pròrroga del 2020. Això és aplicable tant a la pandèmia -que compleix dos anys- com a la situació política catalana que, dominada per l’espanyola no deixa d’anar enrere. A l’exterior, les coses pinten una mica millor i milloren lentament.
Durant tot aquest 2021 i malgrat haver obtingut el 52% dels vots, la sobirania de Catalunya, lluny d’avançar, no deixa de fer passos enrere, a tal punt que fa la impressió que la Generalitat ha retrocedit fins a convertir-se en una simple gestoria delegada de l’Estat.
A les eleccions reclamàvem la independència, però el govern es conforma amb un 6% de català a Netflix. Avui, a Catalunya, un simple jutjat de primera instància té més poder que el Parlament. L’extrema dreta es manifesta violentament pels carrers de qualsevol ciutat catalana amb total impunitat, quan no amb la protecció dels Mossos.
Si parlem de la covid-19, estem a uns nivells pitjors dels quals teníem ara fa un any quan les vacunes subministrades no passaven de pocs milers. Davant d’això la “gestoria de la plaça Sant Jaume” dicta normes contradictòries i efímeres que han de ser confirmades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya… o per un jutjat qualsevol.
Les úniques notícies positives ens arriben d’Europa i amb comptagotes. La darrera ja la sabeu: el raper Valtònyc no serà extradit. Els seus “delictes” només ho són a la “legislació espanyola” que roman ancorada a principi del segle… XIX.
Una bona notícia judicial que ens podria arribar aquest 2022, seria l’anul·lació de les sentències del procés o com a mínim que es dictamini que convocar un referèndum no és delicte. Si això passa, la Generalitat podria convocar legalment un nou referèndum o bé donar validesa al que vàrem fer l’U d’octubre del 2017.
A l’interior de Catalunya, en tant que part d’Espanya, les coses no avancen i correm el perill que el 2022 o el 2023, un govern feixista a Madrid intenti desmuntar les restes d’autonomia que encara conservem. Josep Valtónyc i Pablo Hasel marquen dos camins oposats: la rebel·lia d’en Valtònyc li manté la llibertat i posa de genolls a la justícia espanyola. Hasel, que es va quedar a Espanya, està pres i cada dia li afegeixen més anys de pena. Ser català a Espanya és molt mal negoci.
Fem que l’any nou sigui diferent perquè si és la pròrroga del 21 i del 20, anirem molt malament tant de salut com de llibertat.
