JAVIER RECIO I RODRÍGUEZ
Soc en Javier Recio i Rodríguez. He nascut i crescut a Igualada, la ciutat de la meva vida. Amb 23 anys, m’he graduat en Ciències Polítiques i de l’Administració i en un màster sobre Extrema Dreta i Extrema Esquerra per la Universitat de Barcelona. Actualment, estudio el Doble Grau en Arqueologia i Història, també a la UB, amb el desig final de convertir-me algun dia en professor d’Història a l’escola on vaig créixer i em va formar com una persona adulta; l’Acadèmia Igualada.
Des de ben petit, m’ha apassionat escriure per poder expressar el que sento. Vaig aconseguir complir el somni de convertir-me en escriptor al publicar El Zorro Enamorado, una novel·la romàntica juvenil. I també vaig complir el somni de convertir-me en cantant. Sota el nom artístic de Ramé, vaig composar el tema de rap Último Tren, una crítica social a la invisbilització de la salut mental. Escrivint i cantant ha sigut com he (sobre)viscut en un món que sembla cada dia més deshumanitzat.
Actualment, em trobo vinculat al projecte municipalista d’Igualada En Comú Podem i a la històrica CNT. Sempre he sigut una persona molt activista a la ciutat i he participat des de les bases per contribuir a transformar Igualada. Milito per les causes justes.
Soc un ciutadà comú més d’aquesta ciutat nostra. Em sento orgullós de ser igualadí, però sempre he sigut un somiador i no vull conformar-me amb el que ara tenim. Aspiro a que Igualada es converteixi en una ciutat per la seva gent, on hi hagin garantits uns serveis públics de qualitat; on es promocioni la cultura i es defensi el català; on s’estimi i es respecti la natura; on tots els barris siguin dignes i tractats per igual; on fem bandera de lluites compartides, com l’antifeixisme, el feminisme i el moviment LGTBI+, en un context d’auge de l’antipolítica i de les forces extremistes; on hi estem per voler estar, i no perquè no ens quedi un altre remei.
La notícia que m’agradaria llegir a La Veu de l’Anoia i @Veuanoia és…
“Una Igualada que no miri en petit i on algun dia, tots i totes nosaltres, ens hi puguem fer grans.”
