Hi ha segona oportunitat per als autònoms?
H

11 de novembre de 2020

En aquest espai s’han escrit diversos articles en referència a la 2a oportunitat que, com saben, és una llei que permet eximir els deutes d’una persona natural o empresarial perquè no quedi exclosa de la societat i pugui començar de nou.

També s’ha dit que a partir d’aquest 1 de setembre ha entrat en vigor el text refós de la Llei Concursal, que substitueix la Llei Concursal, on es regulava la 2a oportunitat.

Tots els juristes especialitzats en el tema, des de jutges i catedràtics fins a advocats, havien posat moltes esperances en aquest nou text refós perquè és subsolessin les mancances i llacunes de la Llei Concursal respecte a la 2a oportunitat. No ha sigut així, s‘ha desaprofitat l’oportunitat.

Una d’elles, a la qual em referiré, és la del deute públic, que és de les més importants i de més transcendència.

Tant és així que, fent una lectura literal del text refós, el diari economista “Cinco Días”, amb el títol “No hay segunda oportunidad para autónomos”, deia que el text refós deixa inoperant el benefici que la legislació atorga a l’empresari que fracassa, referint-se al nou art. 491, que exclou del benefici d’exoneració del passiu insatisfet (els deutes) dels crèdits de deute públic.

Sortosament no serà així. De la mateixa manera que la Llei de la 2a oportunitat es va començar a aplicar a partir de la interpretació que van fer el jutges de la Llei, ara també els jutges han donat el tomb al text refós, en virtut de la Sentència del Tribunal Suprem del Ple, de 2 de juliol de 2019, on s’aplica l’exoneració dels crèdits públics, els jutges no aplicaran l’esmentat art. 491, sinó la dita Sentència que sent del Ple és Llei.

Dit tot això, la Llei de la 2a oportunitat funcionarà. El que és inaudit és que, malgrat la quantitat de persones i famílies endeutades que hi ha, que han de treballar en economia submergida, no hi hagi més persones que s’hi acullin.

La clau de volta del deute està en l’art. 1911 del Codi Civil comú, segons el qual “del cumplimiento de las obligaciones responde el deudor con todos sus bienes, presentes y futuros”. Així, doncs, tota exoneració està supeditada a una excepció d’aquest article, la 2a oportunitat és una d’aquestes exempcions, però té unes limitacions: que el passiu no superi els 5.000.000 d‘euros i que el deutor sigui de bona fe, i crèdits inexorables que, una vegada al concursat se li accepta el pla de pagaments, resulten exonerables, com el crèdit públic. Contradiccions de llei.

Ja no és novetat la fusió CaixaBank-Bankia, se n‘ha parlat molt en tots els mitjans, però del que no s’ha parlat és del deute públic que té Bankia: 22.424 mil milions i que, segons l’art. 1911 comentat, ha de respondre el deutor de tots els béns, presents i futurs. Es pagaran?

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta