Tot recuperant el fil dels actes commemoratius del traspàs de Joan Serra i Constansó, iniciats el passat 2024 amb motiu del centenari de la seva mort; aquests dies, i dins del calendari d’esdeveniments de la nostra Festa Major, la Biblioteca Central ens obre altre cop les portes, de la mà del periodista igualadí Albert Rossell i Farré, amb una extraordinària exposició, per a seguir homenatjant aquest personatge; si bé, més endavant, estan previstes una conferència, a l’AUGA i alguna visita guiada per Igualada, amb el reclam “La Ruta de l’Home Honrat”; ambdues convocatòries a càrrec del mateix Rossell. Si més no, per a aquesta avinentesa, no han faltat els agraïments de Rossell, a l’Ajuntament d’Igualada (Cultura Igualada), la Biblioteca Central d’Igualada, l’Ateneu igualadí de la Classe Obrera i l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, i altres entitats culturals i de recerca, en la seva contribució a fer possible aquesta exhaustiva mostra expositiva. De la mateixa manera que agraeix el reportatge fotogràfic de l’acte d’inauguració, aquest 18 d’agost, aportat pel seu amic Jordi Mula.
Un laboriós i llustrós treball de recerca biogràfica i històrica ha donat pas a aquesta exposició de visita inqüestionablement obligada que, amb una pautada disposició d’un seguit de plafons biogràfics i professionals, apunten a ser el més merescut elogi a Joan Serra i Constansó, un personatge realment polièdric: ateneista reconegut, alcalde circumstancial de la ciutat, periodista local i de la sàtira barcelonina, impulsor de la indústria igualadina, escriptor de poesia i narrativa, amic i tertulià de l’elit intel·lectual de la Barcelona del traspàs del XIX al XX. També, la reproducció d’algunes poesies, endemés d’una ordenada disposició de quatre taules amb unes certificades publicacions històriques de l’Ateneu, de la premsa local i de la seva activitat a Barcelona, etc., conformen una completíssima recopilació documentada, exhibida en tant que un memorable acte commemoratiu del centenari de la mort de qui va esdevenir un cèlebre igualadí, polític republicà i catalanista, a més d’escriptor i periodista; tota una insigne figura que viure a tombants del segle XIX i primeries del XX.
Òbviament, es tracta d’una exposició que certifica l’incommensurable interès envers la vida i l’obra d’aquest prohom igualadí, per part de Rossell, des dels dies d’universitari, quan cursava a la carrera de Periodisme, la matèria d’Història de la Comunicació a Catalunya. D’aleshores ençà tot el treball d’investigació posa en valor la professionalitat d’aquest periodista per a presentar el personatge com a un convalidat ateneista, polític, empresari, periodista i escriptor.
És així que, expressament per a aquesta avinentesa, la mostra –i fins el dia 19 de setembre- descobreix de forma retòrica i sòlidament didàctica l’itinerari biogràfic de Joan Serra i Constansó (Igualada, 18 de novembre de 1864 – Barcelona, 25 de març de 1924), amb textos redactats pel mateix Rossell i amb material gràfic puntualment detallat en la seva procedència. Així, el punt de partida ens situa en la presentació del personatge, des d’una inicial formació autodidacta, tot i passar per les Escoles de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, fins als anys en què va ser un soci altament compromès amb la Junta d’aquesta entitat ateneista, esdevenint-ne president en dos períodes, 1890-1893 i 1903-1905. La seva significació a l’Ateneu Igualadí no esquivaria en absolut el seu posicionament polític, com a republicà i catalanista, quan –tot i accidental- va ser alcalde d’Igualada, del 1904 al 1905; un retallat episodi en què va promoure una agosarada metamorfosi igualadina a nivell urbanístic i arquitectònic; el mateix període d’implicació política al qual pertany la publicació del Primer reglament sobre la Higiene pública i la Regulació de la Prostitució a tot l’Estat. També va ser director durant deu anys de l’Electra Igualadina, propiciant que aquesta Companyia afavorís la indústria de la ciutat i la competitivitat de les Adoberies del Rec.
Des d’una altra perspectiva, l’exercici del periodisme situaria a Serra i Constansó com a un habitual col·laborador en les publicacions de l’Ateneu igualadí, àdhuc a la premsa local, essent director del setmanari republicà “El Igualadino”. Des d’un àmbit cultural, artístic i periodístic, a propòsit d’uns anys de residència a Barcelona (1895-1902), va permetre’s de connectar amb algunes de les elits intel·lectuals del moment, alhora que també col·laboraria en algunes publicacions satíriques, bo i participant de la redacció d’una premsa progressista i especialment reivindicativa. Posteriorment, amb motiu d’una segona estada a Barcelona, des del 1912 fins a la seva mort, va consolidar-se com a un competent escriptor, amb el pseudònim “Jeph de Jespus”, dels setmanaris: La Campana de Gràcia i l’Esquella de la Torratxa.
Per descomptat, des d’aquesta competència són d’absoluta notorietat els seus poemaris: “Tonterías” i “La Barricada”, a més de tres obres prosaiques: “Del viure alegre” (1917), “Quan jo tenia vint anys” (1923) i “Mig segle de vida igualadina” (1924), de publicació pòstuma, i una magnífica font d’informació sobre anècdotes i fets històrics de la Igualada d’aquella època; uns apunts que palesen l’estima especial envers la ciutat que va bressolar-lo.
