Teresa Jorba i Casanova (Igualada, 1962), de sempre, des de ben joveneta, ha estat una entusiasta de les arts plàstiques i sobretot de les referides al camp de la pintura, motivació per a la qual qualsevol ocasió era oportuna a l’hora de recrear-se amb una infinitat de dibuixos i unes primeres representacions pictòriques, inicialment a la tempera i després a l’oli, i de manera totalment autodidacta.
Amb el pas del temps, i a propòsit d’una favorable conciliació familiar i laboral, la seva realització artística l’ha portat a lliurar-se de ple envers el que ella considera una de les formes d’expressió més personals i realistes: aquella que li concedia l’univers de la pintura, essencialment el de la pintura a l’oli. Efectivament, aquesta tècnica tan versàtil i duradora, que és la que més l’apassiona, ha contribuït a posicionar-la aquests darrers anys davant l’etapa de més producció, estadi en què ha pogut disposar d’una total llibertat i sobretot del temps necessari que aquesta manipulació artística exigeix.
Professionalment, dedicada, en qualitat de funcionària, al Cos Judicial, durant més de tres dècades, exercint tant a Igualada com a Manresa; a partir del moment de la seva jubilació va estimar com a necessari d’aprofundir en el coneixement i domini d’algunes tècniques pictòriques. En conseqüència, ha participat dels diferents cursos de formació de l’Escola d’Art “Pel i Ploma”, de la mà de Pere Noguera; i, més recentment, a l’Estudi de l’artista i professora Nuria Riba, centre on ha pogut validar també la seva traça i maneig en el domini del llapis de carbó comprimit, no sense mostrar el seu avançat i consolidat talent com a dibuixant. Realment, en paraules seves: “Aquest darrer episodi acadèmic m’ha situat davant de tot un veritable creixement artístic”.
Amb motiu de l’exhibició presentada aquests dies a la Sala d’ Exposicions de l’Ateneu, una mirada atenta a les diferents pintures i dibuixos ha estat un bon convit a descobrir-nos una producció certament prolífica, inspiradora i impregnada de llum i color. Això és, l’obra de Jorba és una creació artística on hi predominen les pintures a l’oli (aplicat sobre suport de tela); amb unes composicions en què tal i com persegueix l’autora guanyen un relleu especial els diferents jocs de llum i contrallums, així com les ombres i els clarobscurs. Al capdavall, uns efectes brillants i coloristes que, gràcies a unes encertades pinzellades i pigmentacions, aconsegueixen aquelles plurals figuracions temàtiques capaces de delatar les habilitats de l’artista amb la paleta cromàtica.
Quant a les seves propostes creatives, una bona part de l’obra de Jorba explora el paisatge a grosso modo, encertant en unes belles i coloristes concrecions del paisatge urbà i arquitectònic, d’aquell que ens mostra el dinamisme de la Natura (el mar, la muntanya, …) segons les hores del dia, i com no del paisatge interior de racons del nostre escenari domèstic i la nostra costumista quotidianitat, amb una pregona sensibilitat femenina. Tot i així, l’espai artístic dedicat al retrat és potser el que, presentat des d’una perspectiva curosament perfeccionista i realista, majorment aconsegueix de posicionar-nos davant d’unes autèntiques fotografies.
