Pocs minuts després de saber-se de la detenció del president Puigdemont a Sardenya, Pedro Sánchez, secretari general del PSOE i President del govern d’Espanya declarava: “Puigdemont tiene que comparecer y someterse ante la justicia”. No va dir declarar o responder, va dir “someterse” Per què el “presidente del gobierno de España” va utilitzar justament aquesta paraula i no una altra?. Anem a veure què en diu el Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española del significat de someter.
Someter: (Del lat, submittere. 1 Sujetar, humillar una tropa o una facción. 2 Conquistar, subyugar, pacificar un pueblo, una provincia, etc. 3 Subordinar el juicio, decisión o afecto propios a los de otra persona.
Pedro Sánchez explica en una paraula quin destí vol per als catalans: sotmetre’ns per tres-cents anys més. No crec que hagi estat un lapsus, sinó que l’ha traït el subconscient. O és això o és que ja ni dissimulen.
Tant els fa que la justícia europea li doni la raó a Puigdemont una vegada i una altra, els espanyols ens volen sotmesos a la Justicia española que, com tothom sap, és més espanyola que justícia. Quan es tracta dels drets dels catalans, la cúpula judicial -caducada fa més de dos anys i mig- aplica la doctrina del “A por ellos” i es passen pel folre tots els drets personals, socials o nacionals.
Estem parlant del president del govern més d’esquerres de la història d’Espanya. És format pel PSOE i per Unidas Podemos i amb el suport parlamentari d’ERC. Mai podrem trobar a Espanya un govern més progressista, almenys sobre el paper. Si els més progressistes, que a més necessiten els nostres vots per seguir governant, només ens volen sotmesos, què podem esperar d’Espanya els propers cent anys?
Carles Puigdemont m’ha demostrat que no cal que pateixi per ell, sap defensar-se de la millor manera: plantant cara i sense rendir-se mai. Potser per això tenen tantes ganes de sotmetre’l. Pels que sí que pateixo és pels altres 3.600 perseguits per aquesta mena de plaga bíblica contra els catalans en què s’ha convertit la justícia espanyola. Gent com en Pesarrodona, Eduard Garzón, Tamara Carrasco, Txevi Buigas i tants i tants d’altres que pateixen la persecució innoble i injusta de tot l’aparell repressor d’Espanya sense que els tribunals europeus els puguin protegir. Quan el futur d’un català depèn de la justícia espanyola, té molt mala peça al teler.
En aquest estat de coses, si tot el que ens pot oferir un govern d’esquerres espanyoles és que ens hem de sotmetre, només em queda dir alt i clar: que es fotin la seva Espanya pel cul.
