Del tot excepcional l’obra de Roger Puig, a la Sala Municipal

Tanmateix, després d’una prolífica producció pictòrica a l’oli, aquests darrers anys està trobant en l’aquarel·la un magnetisme especial; essencialment perquè és l’aquarel·la la competència pictòrica que més encaixa amb l’espai físic del què disposa. I és en aquesta esfera on no ha tardat a veure consolidat el seu propi estil, inequívocament definit per un traç curosament detallista i molt refinat -o si es vol expressament delicat- a l’hora de modelar cromàticament les seves figuracions. Efectivament, aquest domini plàstic li ha concedit una veritable identitat artística com a resultat d’unes pinzellades que juguen amb els pigments i l’aigua per a crear uns sòlids jocs de colors i unes altres delicades transparències que, tantes vegades, deixen veure el fons del paper actuant com a un veritable to.

Emperò, val a dir que aquest jove que, avui, és un professional de l’enginyeria mecànica, a l’empresa igualadina BRAID WHEELS; en el seu moment, fa més de deu anys, va desestimar d’estudiar Belles Arts perquè va considerar que l’ámbit laboral de l’enginyeria no havia de ser cap impediment per a prosseguir el seu camí en les arts plàstiques, especialment quan ja havia consolidat la seva més personal pinzellada.

Paral·lelament, han estat diverses les situacions en què persones properes l’han anat engrescant a fer publica la seva obra; una proposta que es va veure realitzada en una exposició a l’any 2019, on va poder mostrar una vasta, i silenciada, producció. Seguidament, el passat 2020, amb motiu del confinament, va despertar la seva creativitat en la línia de començar un nou projecte de pintura a l’aquarel·la a partir d’una composició de tres pintures verticals adaptades a un sol format, l’A4, tot combinant la dimensió cromàtica i les temàtiques per a aconseguir un efecte de profunditat amb un mateix horitzó. Vet aquí, doncs les obres exposades aquests dies a la Sala Municipal d’Igualada, unes pintures que enamoren; que, de fet, és el que es proposa l’autor… Que te n’enamoris! I ho aconsegueix.

Aquí, una successió de pintures donen vida i color a un espai ben delimitat que, des d’una minuciosa recerca de combinacions de llum, color i temàtica, de retruc serveix per crear l’autèntica, una magnífica, composició final de l’obra; perquè darrere de cada pintura, de cada aquarel·la, hi ha una idea, una intenció, endemés d’aquell sentiment que li atorga una significació especial, desvetllant unes pregones sensacions que no et deixen gens indiferent. I és aquí on rau tot el sentit del reclam de l’exposició, MIRA’M!

Al capdavall, si més no, la franquesa amb què deriva la conversa em descobreix un artista daltònic; un pintor que, tot i confondre alguns colors, és capaç d’apropar-se a unes tonalitats que -elles mateixes- semblen tenir un fil argumental gràcies a la seva versemblança. Raonablement, Puig puntualitza que allò que podria fàcilment ser considerat com a un defecte, ell ho ha convertit en una virtut… Així és, i les seves paraules ho certifiquen: “Interpreto i dono vida a les meves obres des d’una altra realitat, des d’una altra òptica, la meva pròpia”.