La touenca Natàlia Mas és la Secretària d’Economia del Govern de la Generalitat i ha hagut d’afrontar, des de l’esfera política, el repartiment d’ajudes als sectors afectats, entre molts altres temes.
La pandèmia ha deixat moltes empreses tancades. Els ERTOS han evitat el tancament. S’hi han acollit més les grans empreses, les petites o els autònoms?
Efectivament, els ERTOs han mitigat l’impacte de la crisi en el mercat laboral. Gràcies a aquest instrument, l’ocupació ha registrat una caiguda inferior a la del PIB i també menys pronunciada que en anteriors crisis. A l’abril es va registrar el màxim nombre d’ERTOs amb gairebé 1 de cada 4 persones treballadores afectades. A tancament de febrer de 2021 hi ha unes 190.000 persones afectades per ERTO a Catalunya (un 5,7% del total d’afiliats).
Les dades també ens mostren com el nombre d’empreses petites (aquelles fins a 5 assalariats) van reduir-se un 9,5% el 2020, mentre que en les empreses de més de 250 treballadors la reducció va ser del 2,3%.
Les pimes continuen dominant el teixit empresarial català, representen el 99,8% de les empreses existents i el 69% del total d’ocupació. La dimensió de les empreses és important perquè aquelles més petites són més vulnerables en moments de xoc econòmic. A part d’afavorir la resiliència, la mida d’una empresa també és important perquè hi ha una relació bidireccional entre dimensió, productivitat i internacionalització.
El retard en la vacunació fa que es retardi la recuperació econòmica?
El calendari de vacunació és una de les claus de la recuperació econòmica. En primer lloc, cal posar en valor l’esforç que s’ha fet a nivell mundial per aconseguir desenvolupar una vacuna en temps rècord. La pandèmia ha posat de relleu la importància d’invertir en R+D i de tenir centres de recerca d’excel·lència.
Sobre el ritme de vacunació, no només ve determinat per la capacitat del sistema sanitari d’administrar vacunes (que a Catalunya és elevada) sinó que també depèn de l’agilitat en la compra i distribució. En aquest sentit, a Europa, la CE arriba a compromisos amb els productors de vacunes en nom dels estats membres. Hem vist com aquests compromisos en alguns casos s’han incomplert quan els productors no han servit la vacuna dins del termini establert, i això endarrereix la vacunació. La producció massiva de vacunes és un repte que s’ha subestimat però comptem que en els propers mesos s’augmentarà la capacitat de producció i es podrà accelerar la vacunació. Avui som més una economia de serveis que productiva.
El turisme i tot el que l’envolta està molt tocat. Com veus el futur?
El sector de serveis és el que té més pes en l’economia catalana, amb prop d’un 75% del total. És un sector que en el període 2014-2019 ha tingut un creixement molt estable, a l’entorn del 3%. Es tracta d’un sector molt heterogeni que va des del comerç fins a les activitats TIC, passant per les finances i els professionals artístics. És un sector que ha anat guanyant pes en els darrers anys, igual que ho ha fet en els països del nostre entorn.
Quant al turisme, Catalunya compta amb un entorn i un clima privilegiats que ens fa atractius per als visitants internacionals. El turisme estranger va batre rècords durant el període de recuperació 2014-2019, tant pel que fa al nombre de visitants internacionals com la seva despesa.
El 2019 el nombre de turistes estrangers va der de 19,4 milions de visitants que van efectuar a Catalunya una despesa de 21.325 M€. En comparació amb altres països europeus, a Catalunya predomina el “turisme receptor” (el que realitzen els no residents). Contràriament, en països com Alemanya, el Regne Unit, França o Itàlia la despesa turística interna té molt més pes. Aquesta diferència ha fet que el sector turístic català s’hagi vist especialment afectat per la crisi sanitària de la covid-19
L’Organització Mundial del Turisme preveu que els fluxos turístics prepandèmia es puguin recuperar cap al 2023. El turisme s’haurà d’adaptar al nou context en el qual el turisme sostenible i de proximitat guanyarà rellevància.
Hi ha qui veu que hem de tornar a l’agroalimentari. Com ho veus en general i en concret per l’Anoia?
El sector agroalimentari és un dels sectors que millor ha aguantat la crisi de la covid-19. A més, és un sector que ja tenia unes perspectives favorables a principis del 2020 i que en termes generals sortirà reforçat d’aquesta crisi. Catalunya destaca per la diversitat i qualitat dels seus productes. Més enllà del sector primari, l’àmbit agroalimentari inclou la indústria transformadora d’aliments i begudes i l’auxiliar. El sector del packaging, per exemple, és un sector amb un elevat potencial, com també ho és el de la gestió de residus alimentaris, que ajudarà a Catalunya a transitar cap a l’economia circular. A l’Anoia, les indústries de productes alimentaris són un dels principals subsectors industrials en termes de nombre d’empreses. Per a aquestes empreses, afrontar el repte de la sostenibilitat serà clau per guanyar competitivitat.
D’altra banda, aquesta crisi ens ha ensenyat la importància de mantenir la seguretat alimentària i abastir a la població d’un bé bàsic com és l’alimentació. En un context de mobilitat limitada, els consumidors hem optat pel consum de proximitat, és a dir, un consum més responsable. Aquest és un canvi d’hàbits que esperem que es consolidi quan la pandèmia estigui controlada.
A més, el sector agroalimentari actua com a motor de cohesió social i territorial, i pot ajudar a revertir el despoblament que viuen algunes zones del país.
