En Jordi Solà i Xavier Vives, de TICAnoia i Disseny Igualada, respectivament, van ser alguns dels impulsors de l’Espai Malla, un projecte solidari que va abastir de material als centres sociosanitaris durant els primers dies i setmanes de confinament a la Conca d’Òdena.
Com decidiu crear l’Espai Malla?
El 16 de març ens va arribar que hi havia gent que estava fabricant respiradors i des de Disseny Igualada vam decidir enviar un correu electrònic a altres entitats i institucions i des de TICAnoia s’hi van afegir incondicionalment.
També s’hi van afegir Creu Roja i altres persones amb les ganes d’ajudar. A l’inici teníem dubtes de què carai havíem de fer. Primer pensàvem que es necessitarien un tipus de tecnologies que finalment vam veure que no calien i vam tirar per uns altres camins.
Com va ser la resposta de la gent un cop vau anunciar que iniciàveu aquest projecte solidari?
D’ençà que es va fer la crida d’impressores 3D van començar a sortir voluntaris i ens demanaven què podien fer per ajudar. I nosaltres, a l’inici, tampoc ho teníem molt clar, així que un dels principals objectius de l’inici era determinar quines eren les necessitats dels centres sociosanitaris.
Imagino que la comunicació amb els centres sociosanitaris no devia ser fàcil…
Va ser complicat, perquè a l’inici no es donaven resposta pels canals oficials i vam acabar tirant de contactes personals. A partir d’aquí vam començar a detectar les necessitats. També rebíem inputs de coses que s’havien fet en altres països, sobretot Itàlia, i també circulaven diversos arxius per imprimir en 3D.
Un cop superats els dubtes sobre l’homologació o validació dels productes, el que fèiem era deixar-ho a la porta de l’Hospital i ells ho agafaven. El contacte estava molt limitat.
Quan va sortir la web va ser més àgil, ja que qualsevol centre sociosanitari que tingués qualsevol necessitat podia entrar al portal i fer la comanda.
Quins són els materials que més vau produir?
Principalment vam produir viseres de protecció facial, obreportes i també tiretes per les gomes de les mascaretes. Tot això es podia imprimir en 3D. Els voluntaris des de casa ho imprimien i totes podien ser entregades sense més. A excepció de les viseres, que sí que hi havia un component de manufacturació, que gràcies als voluntaris de la Creu Roja podíem avançar en aquest sentit.
Respiradors també en vau fabricar?
Sí, una secció que comandava en Toni Cuevas. En van fabricar fins a 80, però aquests no es podien fabricar amb impressores 3D al ser un producte més delicat.
L’Espai Malla és un projecte que ha arribat per a quedar-se?
Sí, l’espai Malla va néixer arrel de la necessitat del confinament, amb molts voluntaris disposats a col·laborar, suposo per aquest caire de retorn social. Un cop la situació es va anar “normalitzant”, l’equip creador de Malla vam creure que podíem buscar un camí per seguir aportant o formant-se en aquestes tecnologies per poder participar en projectes que segueixin tenint un impacte a la societat. Ara ja estem constituïts com a associació i també s’hi ha afegit l’Ateneu, que ens permet un espai físic on desenvolupar aquest projecte.
Aquest projecte és una de les coses bones que ha sorgit de la pandèmia, no?
Alguns dels participants en el projecte comentaven que havia estat com un regal. Poder fer aquest treball enlloc d’estar a casa tancat, capficat i sense poder fer res, donava sentit a aquells dies tan complicats.
