El passat 15 de juny, en el marc incomparable del Mirador del Museu Molí Paperer de Capellades, i davant d’una nombrosa concurrència de públic, va ser presentat el llibre “Els molins paperers. Origen, arquitectura, funció i evolució (Comarca de Capellades, 1700-1950)”, de l’autora Lourdes Munné i Sellarès (Capellades, 1940), doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, en un acte on hi van intervenir, respectivament: la directora del Museu Molí Paperer de Capellades, Victòria Rabal i Merola, la qual va realçar no solament la immesurable labor de recerca de l’autora sinó també el valor més personal i vivencial de l’obra; Cristina Molner i Closas, l’editora del llibre, que va puntualitzar com la tesi doctoral de Lourdes Munné, de més d’un miler de folis, està continguda en un valuós volum de més de tres-centes pàgines; el professor Miquel Gutiérrez i Poch, codirector de la tesi, juntament amb Joan Ramon Triadó i Tur, el qual va destacar el propòsit didàctic de Lourdes Munné en la confecció d’aquest llibre; i, la pròpia autora, Lourdes Munné, la qual va participar a tothom, de manera planera, d’una succinta ressenya d’un treball, resultant del seu personal i entusiasta interès -a resultes d’episodis viscuts- envers el coneixement i l’estudi del món del paper; al cap i a la fi, un relat històric sobre l’univers paperer, àdhuc sobre el passat d’aquest sector a Capellades i les contrades veïnes.
Des d’aquesta perspectiva, de les sàvies elocucions de l’autora se n’obté que ens trobem davant d’una obra excepcional, un valuosíssim document històric disposat en dos grans apartats: un, tal vegada el més intimista i -per què no- entranyable, vestit de records familiars, percepcions i sensacions pròpies, atesa la seva condició d’haver nascut en un molí paperer, una casa i fàbrica que havia estat construïda l’any 1755, i on la vida familiar i la vida laboral (les tasques papereres, les relacions amb treballadors i altres empreses properes, sempre amb el paper com a protagonista) convivien tot marcant les rutines del dia a dia, any rere any, a l’ensems conformant amb l’entorn veïnal l’escenari habitual de la seva infantesa i adolescència.
Quant al segon apartat, aquest és la consecució d’un treball de recerca i estudi -de fet la seva tesi doctoral- encaminats a analitzar, ordenar i acreditar una realitat equànime i rellevant: la importància del nucli paperer comarcal i, per extensió, de la manufactura paperera catalana, bo i incorporant les particularitats arquitectòniques dels edificis paperers en base a les seves funcions productives, tot constituint un paisatge industrial únic i irrepetible. Això és, unes construccions de similars característiques: de planta quadrada o rectangular, de tres o més alçàries amb obertures als pisos superiors, i amb una coberta orientada a dos vessants; en summa, un veritable patrimoni, malgrat modificacions posteriors. I, és aquí, on l’autora, després d’una llarga i exhaustiva recerca, una tesi doctoral presentada el 2015 a la Facultat de Geografia i Història, departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, i amb el mateix títol del llibre, posa en valor el fet de donar a conèixer una realitat industrial que cal preservar, malgrat algunes desaparicions.
En aquest apunt l’obra ens posiciona davant del què han estat els molins, les seves línies de mecanització, distribució productiva i els factors de localització en diferents poblacions banyades pel riu Anoia i les respectives rieres capçaleres, a mercès de la força motriu de l’aigua per a la roda; fent esment, alhora, de la seva concentració o dispersió -segons el terreny- de poblacions de la notorietat de: Capellades, La Pobla de Claramunt, Carme, La Torre de Claramunt, Cabrera, Orpí, Copons, Jorba, Òdena, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Piera, i altres fora de la comarca anoienca, conformant totes elles autèntics punts de proveïment i distribució de productes d’una via de comunicació de la transcendència de l’Antic Camí Ral d’Aragó.
En aquest segon bloc, més enllà de posar de manifest la tasca de transformació i habilitat manufacturera dels distints molins, amb reconeguts noms propis segons el llinatge familiar, també se’ns descobreix la casuística de fets socials, econòmics i comercials referits a aquestes empreses, així com el tarannà productiu de cadascuna de les poblacions esmentades. De retruc, guanya un especial interès la dilatada enumeració d’aquell vocabulari riquíssim que, amb precisió, defineix la tradició d’unes complexes feines de transformació, manufactura i fabricació de paper; incloent les denominacions dels espais dels edificis en base als diversos processos fabrils, el grau d’especialització i la capacitat productiva.
En últim terme, un acte d’aquesta magnitud, no va escatimar agraïments a les persones, entitats, administracions i institucions que van fer possible la publicació i presentació d’aquest imperdible exemplar que acredita un docte saber sobre el passat de l’antiga Comarca de Capellades, la seva història local i, addicionalment, de la comarca de l’Anoia.
