Entre les corbes de la carretera que separa l’Anoia de la Segarra, al seu pas per Pujalt, s’hi entreveu un indret que a primera vista pot sembla només una casa de fusta amb una bandera republicana, però que és la porta d’entrada al camp d’entrenament republicà més gran de l’Estat Espanyol.
El temps i la natura han anat guanyant terreny del Bosc de les Obagues; un bosc que sota seu guarda fragments d’un dels passatges més foscos de casa nostra: la Guerra Civil Espanyola.
Aquest bosc anoienc a dia d’avui acull les restes del que va ser el camp de reorganització popular més important de l’estat, amb una extensió del voltant de dos quilometres de llarg per mig quilòmetre d’amplada, va acollir entre la primavera de 1938 i fins al final de la guerra civil, milers de soldats, alguns de pas, d’altres en procés de tornar al front.
El Memorial de l’Exèrcit Republicà de Pujalt, va començar la seva museïtzació per l’empresa Cat Patrimoni l’any 2007 quan es van inaugurar els primers espais, tot i que tal i com explica el seu responsable, Pere Tardà, l’any 2003-2004 es comencen a fer les primeres intervencions arqueològiques. Tardà posa èmfasi en el fet que és un espai de canvi continu “és molt important continuar la investigació, perquè en aquest espai encara no està tot estudiat”.
Aquest projecte de museïtzació de l’espai va ser impulsat i finançat per l’ajuntament de Pujalt, el Memorial Democràtic, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Interior del Govern d’Espanya amb l’objectiu de donar cobertura històrica i suport gràfic a un espai clau per entendre el funcionament diari de l’exèrcit republicà.
Una de les tasques per museïtzar el memorial, va ser la recreació dels diferents espais del dia a dia dels soldats, com ara recrear els barracons, els refugis antiaeris, la cuina militar, les tendes còniques, els búnquers o les defenses antiaèries. En molts d’aquests espais, amb l’objectiu de donar-li un punt de realisme, l’escultor anoienc Manel Vidal va crear personatges que representessin el dia a dia de 1938 a Pujalt.
La recreació de Vidal dona un punt de realisme a un espai ple de memòria, i acaba creant una sensació per al visitant com si aquelles persones haguessin quedat congelades en el temps.
Restauració de les figures
Dues dècades després de la seva creació, alguns d’aquests personatges es trobaven en estat de deteriorament patint una important pèrdua de color i parts del modelatge de detall; és per això que el març de 2025 gràcies a una subvenció del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya amb el suport de l’Ajuntament de Pujalt es realitza la restauració d’aquest conjunt museogràfic que està instal·lat en dos espais del Refugi Principal i en l’Habitatge Semisoterrat.
A més, aprofitant la subvenció s’ha fet el condicionament dels espais on està instal·lada la museografia renovant alguns elements i reposant-ne alguns deteriorats.
Un espai de memòria col·lectiva
A la primavera de 1938 el conflicte bèl·lic estava passant factura sobretot al bàndol republicà i davant l’ofensiva franquista, l’exèrcit popular va promoure un espai de reoganització de les unitats militars presents a Catalunya per a enviar-les al front del Segre i de l’Ebre. Així, el XVIIIè Cos d’Exèrcit crea la Base d’Instrucció del Cos de l’Exèrcit Popular.
Vuitanta-sis anys després, aquesta base és un espai de memòria col·lectiva a on, de manera didàctica i divulgativa es pot visitar la restauració i museïtzació que se n’ha fet per a poder imaginar com es va viure aquell episodi històric al campament militar.
Pere Tardà, responsable de CatPatrimoni, explica com a través de les excavacions arqueològiques han pogut trobar objectes que ajuden a fer una fotografia de com era el dia a dia d’aquests soldats. Monedes, llaunes de conserva, cartes, imatges… tot de testimonis del que passava a Pujalt durant la Guerra Civil.
Els habitants de Pujalt coneixien aquell espai, i moltes persones van col·laborar en la recreació del Memorial portant objectes i cartes que tenien a casa seva; d’entre les quals la camisa d’un soldat, foradada amb els trets de les bales que el van matar.
Memòria i justícia. Un espai per no oblidar la poca quotidianitat d’aquells soldats, i fer justícia a totes aquelles persones anònimes que van donar vida a Pujalt la primavera del 1938.
