Als Estats Units l’onada de rebuig contra el racisme està fent tremolar algunes estructures i costums vigents en aquell país, des de fa mes de dos segles, fins i tot en aspectes que formen part de caràcter i les tradicions més nord-americanes.
L’equip de futbol americà Red skins ha decidit canviar el seu nom i treure el dibuix d’un pellroja que forma part l’escut del club des de la seva fundació, fa uns seixanta anys. I no és l’únic club de les lligues professionals americanes que aquest any canviarà nom i/o escut per a respectar els drets ètnics de les seves minories. Hi ha una llarga llista d’entitats i corporacions empresarials, que ja han anunciat la seva intenció de modificar noms i escuts.
Tenint en compte que parlem de grans empreses multinacionals, els anagrames i marques de les quals estan valorats en centenars de milions de dòlars, trobo una mostra d’educació i respecte, dur a terme aquesta mena de canvis, en un moment en què els ciutadans exigeixen respecte a totes les persones, amb independència del seu color de pell, raça o religió.
Això, de moment, seria impensable fer-ho a Espanya on un costum tan bàrbar com els braus o en el seu nom castellà de “corridas de toros”. Tant els fa als afeccionats a torturar animals que cada dia hi hagi més veus reclamant la fi de tan indigne espectacle. No volen renunciar al que consideren part del seu caràcter. I a fe de Déu que és el seu caràcter: el seu caràcter torturador i maltractador.
Els que en contra de la nostra voluntat ens veiem obligats a formar part d’això que es coneix com España, ens sentim doblement agredits quan és el mateix estat el que destina una gran quantitat de fons públics per subvencionar “la Fiesta de los toros” que per si mateixa –és a dir amb la venda d’entrades als espectadors- no es podria mantenir.
Tant el govern central com els de diverses comunitats autònomes destinen centenars de milions d’euros per mantenir escoles de tauromàquia que ensenyen als infants a saber “torear” i a la vegada a mantenir un arrelat masclisme social. En aquesta política aplaudida en públic pel PP, C’s i Vox i en privat pel PSOE, també hi participen la cúpula judicial, la casa reial i els gran terratinents.
A banda, la cria del “toro bravo” s’endú una bona part dels fons europeus d’ajut a la ramaderia espanyola i fa que aquests toreros i terratinents acumulin grans fortunes a base de mantenir improductives milers i milers d’hectàrees que, dedicades a l’agricultura, donarien molts llocs de treball a Andalusia, Extremadura i part de Castella.
Això em fa pensar que un país governat per Trump és mes progressista que el governat per Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i tutelat per uns repressors togats…. o coronats.
I tenen la barra de definir-se com a “el gobierno mas progresista de la història”. Falòrnies.
