Luís José Grífol, l’impulsor de les trobades ovni a Montserrat els dies 11 de cada mes des de feia quatre dècades, ha mort aquest 31 de desembre de 2025, segons ha confirmat a les seves xarxes el periodista i escriptor Javier Sierra.
Grífol era la veu protagonista en aquelles trobades fins que fa uns anys va deixar d’assistir-hi, i segons va confirmar el mateix Sierra a aquest mitjà en un reportatge fa uns mesos, feia temps que Grífol estava allunyat de les trobades per motius personals.
De Montgat a Montserrat
Grífol, després de viure, segons explicava, un contacte extraterrestre des del balcó de casa seva, va començar a interessar-se pel fenòmen dels suposats ovnis.
Les trobades van començar amb un grup reduït de persones amigues i conegudes de Luís José Grífol, però el boca-orella es va anar fent gran, i durant la dècada dels 80 va causar furor entre moltíssimes persones que, en algun moment, van decidir apropar-se a aquella esplanada, als peus de la Roca Foradada, amb l’esperança de veure i de viure un contacte proper amb éssers d’altres mons.
Tot i que després del boom dels anys 80 la febre pels ovnis va anar disminuint, encara avui és habitual veure grans quantitats de persones, escèptiques, curioses, creients i no creients, en aquella esplanada. Allà, un jove Javier Sierra – periodista i escriptor guanyador del Premi Planeta – va viure un albirament d’un fenomen que encara avui el desconcerta. En va parlar amb Grífol l’any 2017 per a una sèrie documental sobre misteris.
Fins fa uns anys, el «ritual» era el mateix: la gent es desplaçava fins a l’esplanada – que abans estava a peu de carretera i ara està elevada –, aparcava on podia, es reunia amb la resta de persones i començava a mirar al cel. La visió de les agulles de la muntanya en la penombra és magnífica. De fons, sentien les històries de Luís José Grífol, explicant les seves experiències.
Els més curiosos l’envoltaven, com un grup d’infants escoltant un conte explicat per algun adult enmig d’una excursió. Hi havia qui se’l creia i qui no. En general, l’escepticisme era important, però tot i això, una espècie de fe movia a les persones més racionals del món fins a aquella frontera entre tantes coses que és Montserrat. Allà, a mig camí entre l’Anoia i el Bages, la gent vivia aquelles trobades amb expectació i una espècie d’esperança de veure “alguna cosa”.
Tothom preguntava i tothom debatia, des del més gran defensor que els fenòmens que veia eren naus extraterrestres fins al més escèptic i, en general regnava un clima de cordialitat i respecte. Grífol era capaç d’atrapar amb el seu magnetisme a centenars de persones, creguessin o no en què aquells fenòmens atmosfèrics fossin manifestacions de vida extraterrestre.
Per què els dies 11 de cada mes?
Segons explicava el mateix Grífol, els contactes amb aquests éssers van seguir, sempre a voluntat d’ells. A començaments dels 80 va decidir compartir aquesta experiència amb més persones. Per què a Montserrat? Ell mateix explicava que “ells” – els suposats extraterrestres – consideraven aquella muntanya com una espècie de far, un punt de referència. La tria dels dia no va ser casual.
El dia 11 era un homenatge a l’anomenat “Cas Manises”, un suposat incident ovni produït l’11 de novembre de 1979, quan unes llums d’origen desconegut albirades pel pilot d’un avió comercial van obligar-lo a fer un aterratge d’emergència a l’aeroport de València. L’incident va ésser investigat, tot i que no existeixen explicacions concloents sobre l’origen d’aquelles llums.
