Venim d’un 2020 que ha capgirat tot allò que hi havia establert i ha accelerat grans canvis que venien lentament, i això també s’ha vist reflectit en l’àmbit de la comunicació i les marques.
Ens hem trobat en un context on el consum s’ha centrat en el confort, entenent com a confort la seguretat, el benestar i la evasió. Un 2020 en el qual les marques han hagut de posar les persones i la solidaritat per davant de l’objectiu comercial si volien seguir connectades amb els seus públics. I un any que ha accelerat la digitalització i el consum de tot allò digital com mai s’havia donat abans; per exemple el consum habitual de xarxes socials a Espanya ha arribat al 80% de la població, un 27’6% més del total de la ciutadania respecte l’any anterior (Digital Report 2021, Hootsuite).
Pel 2021 seguim en un entorn absolutament incert i volàtil, amb canvis constants, que ens obliga a tenir una actitud líquida en tot moment. Per tant, es fa molt complex fer previsions a llarg termini per aquest 2021, però tenim en ferm algunes pistes.
En primer lloc, la feina de les empreses i dels comunicadors segueix essent escoltar a la societat i donar resposta, en un nou context i amb nous canals i eines, però escoltar més que mai i empatitzar.
Si parlem de formats de comunicació, tot apunta que aquest serà l’any de l’àudio. La tendència ja s’insinuava el 2020 quan el consum de podcasts ha arribat a 31 minuts de mitjana per persona al dia a Espanya, i s’ha reafirmat amb el recent esclat de la nova xarxa social Club House. Diverses fonts apunten també que prendrà més força que mai la “creators economy”, el negoci dels creadors de continguts, que eclosiona amb la digitalització i el gran ús de les xarxes socials, en que qualsevol des de casa seva pot generar contingut rellevant i pot influir en les decisions de compra dels altres.
I si parlem sobre el punt de vista del consumidor, el consum del confort segueix a l’ordre del dia, i així seguirà mentre continuem en pandèmia, així com es segueixen mantenint els nivells de suport al consum en el comerç local. Però el que no es manté és aquella gran onada de solidaritat i de consciència col·lectiva dels inicis de la crisi, que s’ha anat esvaint al llarg dels mesos i ha donat lloc a un esperit més individualista i de supervivència.
Per últim, i per mi el més importat, les marques han de construir-se sobre valors. Sempre s’ha dit però ara més que mai, i la pandèmia ho ha posat al límit. Ja no és suficient oferir un bon producte, un bon servei i un bon disseny. Les persones esperem més de les marques, esperem que siguin responsables amb el medi ambient i amb la societat i que aportin alguna cosa en el món en el qual vivim. Així ho creu un 90% dels espanyols segons el darrer informe de CollaboraBrands. I les marques que no ho entenguin es quedaran pel camí.
En mig de tot aquest context, les empreses no tenen cap més sortida que reinventar, no només el producte o el servei, sinó sobretot l’experiència pel consumidor. Després d’aquest punt d’inflexió que estem vivint, només ens queda un opció en l’àmbit de la comunicació: atrevir-nos a provar noves fórmules.
