Dimarts 8 de març, és d’hora i baixo cap al centre d’Igualada esquivant el trànsit matinal d’escoles, transportistes i altres companys que tenen la mateixa dèria per anar cada dia a treballar. Agafo l’avinguda Balmes, giro per avinguda Gaudí, continuo avall fins a la d’Àngel Guimerà, el gran Guimerà que em porta cap a la seva terra baixa -o així m’agrada a mi veure-ho, i que bé s’hi està-, fins que, finalment, ja soc al capdavall de la Rambla Nova, i just abans de girar cap a la plaça de la Creu, li dic bon dia amb la mirada a aquella nena de bronze amb dues trenes que, amb subtilesa, intenta empènyer una font amb forma de gran bola de granet.
Escrivint aquest article vull parlar sobre el paper de nosaltres, les dones, al meu sector, l’immobiliari, caracteritzat històricament per un marcat protagonisme masculí. Ja sabeu, això de la propietat, els béns arrel, la construcció i, no ens enganyem, els negocis en general, han estat sempre cosa de testosterona. Evadint els retrets que podria fer, sense perspectives de futur, el cert és que de mica en mica, i tan subtilment com la nena de la font comença a fer ballar la gran roca, ens hi hem acabat fent un lloc.
En aquests escrits, s’acostuma a proporcionar al lector dades empíriques que així demostrin les afirmacions que s’hi aboquen com, per exemple, que l’any 2019 el 45% de les operacions immobiliàries en l’àmbit nacional les vam tancar dones, o que, avui dia, ja sumem un 32% del total dins del col·lectiu d’APIs (Agents de la Propietat Immobiliària). Ara bé, i sense deixar de celebrar l’anterior, la notícia no és -ni ha de ser-, que per fi la cosa està canviant sinó que encara no ho ha fet, igual que la nena dansant subtilment al voltant de la font no ens ha de fer perdre de vista la gran roca de granet que tenim al davant.
Si bé, sense cap mena de dubte, s’ha avançat molt en la reclamació de millores socials i laborals per les dones treballadores, encara queda un llarg camí per recórrer, tant com que l’anteriorment esmentat 32% de representació femenina dins els APIs fa deu anys que no avança, com que només un 9% de càrrecs directius del sector els ocupem dones o com que, per difícil que sembli de creure, continua existint un 11,5% de bretxa salarial entre dones i homes -i cal dir que el sector immobiliari és un dels sectors on aquest indicador és més baix.
Ja per acabar i sense ànim d’allargar-me, com deia, 8 de març, Dia de la Dona, el celebrem, com no pot ser d’altre forma, treballant. Jo, en particular, tant des de Finques Rambles com des de la junta de la Unió Empresarial de l’Anoia i, en especial, amb la comissió de dones empresàries i emprenedores de la UEA Inquieta, per acabar de treure’ns del damunt aquesta gran roca que ja fa molt, massa, que dura.
