L’any que ve farà 40 anys que va decidir estudiar i divulgar tot el relacionat amb la natura, el medi ambient, la flora i la fauna de l’Anoia. És una veu de referència en la divulgació de la natura a casa nostra. Conegut per la seva intensa activitat a les xarxes socials, fa dècades que observa, documenta i defensa el patrimoni natural de la comarca. Des de la degradació del riu fins a l’amenaça de la massificació fotovoltaica, Macià ens parla amb la claredat de qui coneix cada pam de terreny i amb la urgència de qui veu com el paisatge de la seva vida s’esvaeix. Parlar amb ell ens ajuda a estimar la nostra terra com cal… per no perdre-la mai.
Ets molt conegut a les xarxes per la teva tasca divulgadora, però d’on et ve aquesta fal·lera per la natura i el medi ambient?
Doncs mira, m’ha agradat sempre. Vaig començar de ben jove amb la muntanya i l’escoltisme, i a partir d’aquí em vaig anar interessant cada vegada més per aquests temes. Per a mi, el més important sempre ha estat donar a conèixer el nostre patrimoni natural. Tinc molta documentació a casa, fotos i notes, i penso que tenir tot això guardat és com perdre el temps. El que realment m’interessa és que la gent ho sàpiga i ho conegui; per això, cada cert temps, ho porto tot a la biblioteca perquè tothom hi tingui accés.
Fa 40 anys, ser ecologista era vist com una cosa de “quatre romàntics”. Hem millorat gaire en consciència ambiental?
Costa molt que la gent s’adoni del que està passant. És veritat que hi ha més gent interessada ara que abans, però encara ens falta molt. De vegades sembla que els qui defensem el medi ambient som com “marcians” que anem pel món, i no sé exactament per què encara costa tant que el missatge cali.
L’administració i les escoles han fet esforços, però la realitat és que encara no s’ha aconseguit del tot aquesta consciència col·lectiva.
Quins són els indicadors més alarmants que veus quan surts al camp?
El declivi de la fauna és evident. Quan jo vaig començar als anys 80, en un any podies observar entre 140 i 150 espècies d’ocells a la comarca. Avui dia, normalment no passem de les 80 o 90. Hem perdut gairebé la meitat de la diversitat d’ocells en poques dècades. Un altre exemple és el pardal comú, que ha desaparegut en un 40% de les nostres ciutats. Això és una animalada i és una conseqüència directa de l’acció humana i del canvi climàtic. Ens està canviant el paisatge i sembla que no en som conscients. Com que el paisatge serà un camp erm, hi volen “fotre” plaques o el que sigui, en lloc d’intentar revertir la situació.
La situació del riu Anoia és un dels temes que més et preocupen. Quina és la teva diagnosi actual?
L’estat actual és lamentable. Fa poc baixava l’aigua d’un color lliscós, fruit d’algun abocament industrial. Entre els abocaments industrials, el mal funcionament dels col·lectors i les famoses “tovalloletes”, la situació és crítica. Malgrat els discursos polítics, les pudors continuen baixant. Aquí tothom s’hi hauria de posar d’acord: administracions i ciutadania, perquè si no anem tots a l’una, no ens en sortirem.
Estem veient una allau de projectes de parcs fotovoltaics a l’Anoia. És aquesta la solució al canvi climàtic o un nou problema?
Hem de ser solidaris amb la transició energètica, d’acord, però no ens ho hem de “menjar” tot nosaltres. L’Anoia és la comarca on la Generalitat vol destinar més espai proporcionalment per a camps fotovoltaics i eòlics. És incongruent que, per una banda, es vulgui promocionar l’agricultura i, per l’altra, s’omplin els camps de conreu actius amb plaques solars. Hi ha altres opcions: aprofitar les teulades dels polígons de les ciutats, les mitjanes de les autovies o fins i tot els pantans, com fan en altres països. Sempre van a pobles petits amb poca capacitat de reacció. Igualada, com a capital, hauria de ser la primera a donar exemple, i encara no n’he vist cap actuació clara.
Has participat en les mobilitzacions contra aquests projectes. Quina és la teva experiència amb els estudis d’impacte ambiental?
Són, sovint, poc rigorosos. Recordo el cas de les Maioles. Van fer l’estudi a l’octubre i al novembre; en aquests mesos, allà dalt no hi veuràs gairebé res. Tot és boira. Contracten un biòleg que fa dues sortides amb cotxe, fa quatre fotos i ja està. Per saber realment què hi ha en un territori, cal fer un seguiment de diversos anys. Jo he aportat dades de molts anys per demostrar que el que diuen aquests estudis ràpids no és la realitat.
També has estat molt crític amb la Via Blava, el tram de la qual entre Jorba i la Pobla es va inaugurar fa poques setmanes. Per què?
S’ha trinxat un bosc de ribera molt ben conservat a l’altura del Pont de Cant Mateu, quan hi havia una alternativa molt clara per l’altra banda del riu, on ja hi havia un camí fet. Es van carregar arbres de grans dimensions simplement perquè el traçat havia de passar per allà per no perdre una subvenció. És trist que un projecte que neix per apropar la natura a la gent acabi destrossant precisament el que vol ensenyar.
Amb tota la teva experiència, quin és el missatge que vols transmetre a les generacions que vénen?
Ens hem de conscienciar que cal respectar el patrimoni natural, no només per nosaltres, sinó pel futur. No podem deixar un món pitjor que el que vam trobar; tenim el deure de deixar-lo millor. Jo tinc 65 anys i m’agradaria que la meva neta pogués viure en el mateix món que vaig viure jo. Hem de començar a treballar de debò pels nostres fills i néts, perquè ara mateix no anem pel bon camí.
