“Euro estalviat, euro guanyat” diria l’actualització del vell aforisme. Ens recorda la necessitat de vigilar les despeses i de la justificació de totes elles. Això és, en principi, més fàcil a les empreses familiars, ja que “l’ull de l’amo engreixa el cavall”; però el fet de no haver de passar comptes d’avant de tercers pot relaxar. És més fàcil confondre la caixa personal i empresarial. El no haver de passar comptes és natural al fundador, però a les següents generacions és molt probable que hi hagi accionistes no implicats en el dia a dia; i amb aquests convé passar comptes sense necessitat de què les demanin; perquè “la dona el Cèsar a més a més de ser honrada ho ha de semblar”. D’altra banda, compartir informació augmenta la implicació i confiança dels que no estan al dia a dia del negoci.
La millor mostra de confiança a la família empresària pot ser posar els llibres de comptabilitat (major, sumes i saldos, inventaris….) a disposició dels socis, enviant-los perquè puguin analitzar amb qui creguin oportú. Si tenim dubtes de la seva capacitat de seny, discreció i lleialtat pot-ser ens hem de plantejar si volem continuar tenint-los com a socis. Si és només perquè prescindir d’ells ens costarà diners, val més plantejar-se fer-ho quan tot va bé; perquè quan vinguin mal dades poden ser un pes mort que enfonsi el vaixell.
Tornant al tema inicial, s’anomena “pressupost base zero” al que es fa havent de justificar la necessitat individual de cada una de les despeses. És una bona pràctica que solem oblidar, acollint-nos a la projecció pressupostaria basant-se en l’execució de l’any anterior.
De vegades, “l’euro estalviat, euro guanyat” pot portar a ajornar a “calendes gregues” inversions necessàries per mantenir les capacitats de l’empresa, o per adquirir de noves (perquè el futur serà diferent del passat). En més d’una ocasió es neguen fons per un projecte d’emprenedoria intra-empresa o intra-família, que si bé poden tenir una alta probabilitat de fracàs pot-ser també el tenen de beneficis. S’ha de donar suport a, de forma controlada, trencar amb la tradició, deixar “l’així s’ha fet sempre aquí”.
Gastar en investigació de mercats, disseny de producte, formació, consultoria de negoci o de família empresària, pot ser com amb la publicitat: “la meitat són diners llençats, el problema és que no es pot saber quina meitat és”.
És important retenir la paràbola dels talents (Mateu 25,14-30) en la que se’ns recorda que el que no arrisca traient el màxim dels recursos, el que procura conservar a ultrança, ho perdrà tot. De vegades cal pensar que “euro gastat, euro multiplicat”.
