És l’hora de tornar a casa
É

19 de juliol de 2021

Quan ens vam adonar de les enormes dimensions de la pandèmia de la covid-19, ens imaginàvem que la nostra forma de viure canviaria, a bé, en el futur. I al principi ho semblava, però poc a poc hem tornat als costums d’abans, els de sempre, els que ens han dut a la pandèmia.

Potser la possibilitat del teletreball s’ha accelerat. Com s’han accelerat les reunions virtuals o a l’hora de planificar les vacances pensem en destins més propers. Mes enllà d’això, no hem fet gran cosa, tot i que cal modificar els nostres comportaments personals i socials.
Aquest 2021 es el segon any de pandèmia i les properes seran les segones vacances que passem amb por de contraure una malaltia que en alguns casos no és greu però en altres fins i tot és mortal. Un virus que no se sap encara quantes seqüeles deixa als que l’han patit. Per no saber, ni tan sols coneixem quant de temps ens faran efecte les vacunes.

Allò que la por a la covid-19 ens ha ensenyat, és que la millor protecció és quedar-nos a casa i no sortir gaire de la nostra bombolla de convivència. Això es va notar, el primer any de pandèmia, amb una reducció dràstica de l’ús del vehicle. Tant es així que els combustibles varen baixar de preu. Ara, però, i fruit de la recuperació parcial de l’ús del cotxe, els combustibles estan experimentant una forta pujada de preus.

Els capitostos de les companyies elèctriques tenen clar que som camp abonat per a pujades abusives del rebut de la llum, mitjançant unes tarifes indesxifrables. A Espanya paguem les tarifes de llum més cares d’Europa i en canvi cobrem els sous i les pensions més baixes d’entre els 47 països que la formem.

Vist que l’Espanya borbònica és absolutament irreformable -morirà matant- l’única cosa que podem aplicar és un canvi personal. Deixar de comprar roba fabricada a països llunyans i tornar a la roba confeccionada per treballadors amb drets laborals. Quin sentit té menjar fruita fora de temporada, que per arribar a la nostra taula ha fet milers de milles marines tancada en frigorífics, quan tenim les comarques lleidatanes plenes de fruita que podem menjar en el seu punt just de maduresa?

Quin sentit té comprar en uns centres comercials propietat d’un “hacendado” que és el segon home més ric d’Espanya i que dona una part dels seus beneficis per finançar FAES, un centre d’estudis de l’extrema dreta espanyola? O ser clients de companyies de l’Ibex 35 que tenen els consells d’administració plens d’ex ministres espanyols?

Vostè i jo, estimat lector, som poca cosa si ho fem sols, però si som majoria els que modifiquem els nostres hàbits de consum, ni l’estat, ni l’Ibex podran amb nosaltres, per més banderes estanqueres que bandeixin.

És hora de tornar a casa…. a l’hora de comprar

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que amb la nova normativa de lloguers s'abaixaran notablement els preus de la Conca?