Articles publicats per

Pia Prat Jorba

Directora general de Publicacions Anoia
101 entrades0 comentaris

Es busquen bones persones

29 de juny de 2017
0
Tots som persones i cal respectar les diferències. Tothom pot viure la vida com li sembli oportú. Però la societat cerca aquells que contribueixin a millorar-la. Gent que contribueixi. Que hi faci aportacions i no només que visqui a remolc. I per ser d’aquestes persones, cal formar-se contínuament. Hi ha…
Llegir més

Entrevista a Sandra Felip, gerent de Grup Air

25 de juny de 2017
0
“L’energia comprimida és indispensable en la indústria” Tinc 44 anys, gerent, casada i mare d’una nena de 8 anys. Vaig fer un postgrau a la UOC de Direcció i Administració d’Empreses. Des dels 18 anys treballo. En els inicis en una corredoria d’assegurances, després a l’Ajuntament d’Igualada participant en la…
Llegir més

Entrevista a Jordi Cuerva, futur president d’Igualada Comerç

14 de maig de 2017
0
"Hem d'oferir un comerç d'excel·lència" Em dic Jordi Cuerva Castellano, tinc 40 anys, casat i pare d’un nen. Tinc també una gossa Sant Bernat que és l’expectació de la meva botiga, la Tara. Regento la botiga Snowfun i actualment soc vicepresident d’Igualada Comerç. Jordi ets vicepresident o ja t’han nomenat…
Llegir més

Dolors García: “L’objectiu de l’APAN és tancar, perquè voldrà dir que no hi ha maltractaments ni abandonaments”

26 de març de 2017
0
Entrevista a Dolors García Serrano, presidenta d'APAN Soc mare de 3 nenes de 22, 14 i 5 anys, de Barcelona. Llicenciada en Antropologia Cultural i Social amb dos postgraus en Psicobiologia de la drogadicció i atenció a la infància i a l’adolescència en risc social. Treballo com a professora d’anglès,…
Llegir més

Entrevista a Cesc Elias, fotògraf que lidera el projecte “Retrats Bcn”

19 de febrer de 2017
0
“Les fotos m’ajuden a treure el que porto dins, és com una via d’escapament” Tinc 45 anys i soc d’Igualada. Visc amb el meu fill de 14 anys una setmana sí, una setmana no. Soc director d’un centre de menors i la meva passió és la fotografia. He engegat un…
Llegir més

No espatllem la joventut

16 de febrer de 2017
0
Tot sovint tinc contacte amb jovent que està estudiant a la Universitat o Escoles Superiors d’Ensenyament. Venen per poder treballar al periòdic, ja sigui per exigències de la carrera (perquè necessiten computar hores de pràctiques i poder fer els crèdits que els requereix l’assignatura) o per voluntat pròpia (voler fer-se…
Llegir més

Les dotze campanades

8 de gener de 2017
0
Com ja acostuma a ser habitual, per Cap d’Any les cadenes de televisió llueixen de presentadora estrella per comptar les campanades. Suposo que pensen com atreure l’atenció del públic que mira la seva cadena. Però no s’adonen que a vegades fan un flac favor a la seva marca i els…
Llegir més

Reflexions sobre la reforma horària

8 d'agost de 2016
0
Fa uns quants anys, el 1942, el dictador Franco va canviar l’horari per fer-lo coincidir amb Alemanya. Uns diuen que per raons bèl·liques. Altres per estalviar en un món de misèries. Així que l’horari ja no és mai el que marca el sol. D’estar gairebé al damunt del meridià de…
Llegir més

Ser feminista

28 de juny de 2016
0
Els valors/qualitats que aporta la dona a l’empresa, són els mateixos que pot aportar un home. Però una dona aporta normalment una visió diferent, més sensible i detallista. El sentit de l’organització i desenvolupament de les tasques és també diferent. Les dones hem hagut de compaginar moltes coses, fer-les simultàniament…
Llegir més

Tan informats i tan mal comunicats

16 de març de 2016
0
No parem de consumir informació. Les noves tecnologies ens ho posen molt fàcil. Imatges (Instagram), vídeos (YouTube), missatgeria curta (Twitter, Whatsapp), xarxes d’amics i coneguts (Facebook), sense oblidar tampoc els tradicionals telèfon, missatgeria, radio, televisió i altres mitjans de comunicació digitals o paper… Mai com ara havíem gaudit de tanta…
Llegir més

Refugiats

9 d'octubre de 2015
0
Estem assistint a un vergonyós espectacle amb el drama dels refugiats, la pitjor crisi des de la segona Guerra Mundial, que arriben al nostre continent fugint de la barbàrie de la guerra o simplement buscant un futur més esperançador, per a ells i les seves famílies. Potser un tret que evidencia com som…
Llegir més