A propòsit de l’acte de donació de l’arxiu fotogràfic i documental que Josep Bou ha fet a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, aquest mes de desembre ha estat inaugurada una exposició, amb el potent i corprenedor reclam “Oppression”, una producció fotogràfica, de més de dues dècades existència, que aquest autor havia exposat, per primera vegada, als respectius festivals de fotografia: Primavera Fotogràfica i PhotoEspaña, de l’any 2002. De fet, un agosarat treball, una mena de viatge, que ens emplaça a observar a mode de retrospectiva -de la mà d’aquest més que consolidat fotògraf- el que, des del moment de la seva presentació pública, va esdevenir un vertader i exitós itinerari per tot l’Estat espanyol.
Ara, doncs, a aquesta obra no li corresponia cap altra més oportuna convocació de cloenda que ser exposada i també lliurada -en tant que testimonial fons gràfic- a la ciutadania igualadina i, per extensió, a tota la comarca de l’Anoia.
Presentada doncs, i per a aquesta avinentesa, a les dependències de la Sala d’Exposicions d’aquest Arxiu Comarcal, a partir d’un tiratge de diferents originals fotogràfics, de notables dimensions, amb paper dubond i muntats sobre alumini, realitzat al Laboratori EGM de Barcelona; “Oppression” és tota una invitació a internar-nos en una molt personal mirada, no exempta d’aquelles sentides motivacions que, en temps pretèrits, van empènyer a aquest artista a tocar fons en alguns continguts temàtics espantosament esglaiadors.
Una matèria temàtica que és el resultat d’una pregona interacció, des de l’òptica desafiadora i els valors més intrínsecs de Bou, entre la realitat de determinades qüestions i la conscient interpretació personal i/o fotogràfica a l’hora de mostrar-les proposant una altra mirada, insòlita i inqüestionablement provocativa, un altre punt de vista que fa fins i tot trontollar els ulls de qualsevol espectador, empenyent-lo a desemmascarar silencis i en conseqüència a reflexionar -de la mateixa manera que ho ha fet l’autor- sobre alguns dels actes més maliciosos i humiliants de què poden ser objecte les dones, com a conseqüència del tracte ressentit i venjatiu d’homes segrestats en els paràmetres d’un patriarcat. Homes que les oprimeixen, quan no les castiguen, només per la condició de ser dones, sigui quin sigui el seu origen, l’edat, la condició social o la ideologia.
Rotundament, “Oppression” ens insereix davant del relat fotogràfic d’una substantivitat tan dramàtica com colpidora que, de manera mordaç, es torna agressiva i virulenta davant de la nostra mirada; perquè la prevalença d’una injustificada supremacia masculina segueix sotmetent a moltes dones a uns veritables tràngols i peripècies d’impossible superació.
Efectivament, segons l’autor, aquestes imatges que desemmascaren el mutisme entre l’objecte-subjecte i allò que es vol representar, una magnífica cohesió entre disseny i discurs gràfic, segueixen el propòsit d’una narrativa visual que, més enllà de transmetre emocions, apunten a ser un potent encadenat de denúncies i reivindicacions; presentant-se a partir d’un llenguatge fotogràfic que ultrapassa les barreres entre realitat i ficció, si bé elles a tothora són allò que no són. Perquè, els originals fotogràfics, que adeqüen i modelen aquesta exhibició, tenen parteixen de l’objectiu de suggerir-nos: si no, una reflexió profunda i crítica sobre unes fatídiques existències, com a mínim, l’apropament a un del temes que ens hauria d’ocupar, preocupar i destapar, des d’un fem compromís social.
De retruc, tot validant algunes opinions de Bou, es fa inexcusable d’apuntar que: l’entusiasme d’un fotògraf envers un tema no té una relació essencial amb els seus continguts o valors. Això fa que la mirada d’aquest, assedegada i tenaç, no només es basa en la classificació i avaluació habitual dels seus temes, sinó que procura, conscientment, concedir la importància merescuda als assumptes que realment l’interessen; després, ja ve la seva capacitat d’incitar a diàlegs fotogràfics entre el públic i les imatges, si s’escau transgredint-les.
Efectivament, la intencionalitat de Bou en l’acte de dur a terme qualsevol projecte fotogràfic no pretén cap enfrontament temàtic o ideològic amb ningú sinó manifestar i/o demostrar que tot és susceptible de ser contemplat des d’una altra òptica, és a dir, des d’una nova mirada.
Tot plegat perquè, una vegada més, amb l’obra fotogràfica de Bou, ens trobem davant la veterania d’un artista negat solemnement a qualsevol normativa o disciplina imposades per corrents estètics o conceptuals de la fotografia. Al cap i a la fi, la no especialització ha estat sempre una de les seves constants, allò que més el defineix en tant que un autèntic entusiasta de l’exploració, la descoberta i la immersió en altres universos de la imatge fotogràfica.
