Organitzada per l’Arxiu Comarcal de l’Anoia i comissariada per David Ymbernon, Àlvar Ymbernon, professor de vida, és una exposició, emmarcada dins les convocatòries de la Festa Major d’Igualada 2025, que veurà la seva inauguració el proper el dimarts, 19 d’agost, a les 6 de la tarda, a propòsit de l’acte de donació del Fons Àlvar Ymbernon i Tarrida a aquesta entitat.
Per aquesta avinentesa, em complau personalment -pels valors de l’amistat- d’anticipar-me a aquesta exposició, justament quan aquest any es compleix una dècada de la seva mort; des de la perspectiva de subratllar la meritòria trajectòria personal i artística d’un Àlvar que se’n va anar el 29 de setembre de 2015, a la població de Gironella, temps abans de voler retornar a Igualada.
Àlvar Ymbernon i Tarrida, nascut a Lleida a l’any 1946, i amb arrels a la Llacuna, va viure i treballar la major part de la seva vida a Igualada, exercint com a mestre i artista plàstic.
Apassionat de l’art, i estretament compromès amb la cultura i amb la seva estimada a Catalunya, va formar-se en l’univers escenogràfic, a l’Institut del Teatre de Barcelona, alhora que va intitular-se en Magisteri. Ben aviat, una notable vàlua professional ja el reconeixia com a un gran mestre de les Arts Plàstiques, exercint en diferents centres escolars igualadins: Les Escolàpies, El Mestral, l’Acadèmia Igualada i el Mowgli; a tothora deixant una inesborrable petjada entre l’alumnat.
I, en el camí de ser tot un artista, en totes les seves prolífiques manifestacions, a finals dels anys setanta, va posar en marxa l’Estudi d’Art, que esdevindria un espai de referència per a la creació i la formació artística, en la línia d’introduir una mirada molt més contemporània de l’art a la nostra ciutat. D’aleshores ençà, el seu currículum el situa com a professor de l’Escola d’Arts i Oficis Gaspar Camps, mentre participava de cursos formatius per a educadors i monitors d’esplai, per a mestres a l’Escola d’Estiu de l’Anoia, als centres de la Diputació, en Escoles de formació d’Adults i fins i tot a les presons de La Trinitat, La Model, Can Brians i Lledoners. Emperò, en la seva qualitat d’especialista en Arts escèniques, també va conduir uns quants tallers sobre escenografia i arts folklòriques en diverses poblacions i per a nombroses entitats, essent homenatjat amb sobrats reconeixements.
durant la seva construcció (1994)
El món de l’Art i de la creació artística li tenien el cor tan segrestat que vivia amb entusiasme totes les seves realitzacions, plasmades en una successió incansable d’exposicions tant a Igualada com arreu de Casa Nostra i més enllà de les nostres fronteres; consolidant un llarg episodi de reeixides creacions artístiques en participar de la construcció del Drac de la Ciutat d’Igualada, dels Gegants de La Llacuna i de la confecció d’unes singulars figures de titelles i màscares per a les festes populars. Definitivament, nombroses de les seves creacions subratllen un competent domini de tècniques com: el dibuix, la pintura, la il·lustració, la manipulació del paper i el cartró, l’esmalt vitri al foc sobre el metall, la policromia sobre fusta i el guix, el llenguatge del món del còmic, les tècniques i la decoració cinematogràfiques, el treball amb la ceràmica i el gres, etc.
Tanmateix, en tant que esperit summament involucrat amb l’ensenyament i també amb el món de les lletres, són dignes d’esment les seves aportacions -d’opinió i assaig- presentades en les respectives col·laboracions a la revista Vida d’Igualada, a La Veu de l’Anoia i al Regió- 7; així com les seves publicacions poètiques.
Ara, aquests dies, el seu fill David, atès el llegat i el mestratge de la seva obra, ha volgut concebre aquesta exposició com a una mostra que, més enllà de la talla artística d’Ymbernon, és tot un elogi a la seva persona, la seva talla humana envers la gent amb qui va treballar i, molt especialment, amb els seus alumnes.
