Cop d’Estat

88

Espanya va patir un cop d’Estat el 27 d’octubre del 2017. No en tinc cap dubte. El cop d’Estat que va trencar la Constitució el varen donar el govern del PP amb el suport de Ciudadanos i del PSOE que varen aprovar l’aplicació de l’article 155 de la Constitución Española d’una forma tan abstrusa que no té res a veure amb el text constitucional. Obro cometes:

“Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquella al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.
Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.”

Aquest text no diu enlloc que es pugui cessar al govern autònom, ni convocar eleccions, ni intervenir les finances, ni els Mossos, ni TV3…. El que la majoria absoluta del PP al Senat va aprovar és un autèntic cop d’Estat que trenca el pacte constitucional.

Això no és tot. A partir d’aquesta primera –i entusiasta- aplicació de l’article 155, la dreta, mal anomenada constitucionalista, s’ha convertit en un ionqui del 155 que s’ha convertit en el seu somni humit per dominar-nos “manu militari”. De fet és l’única manera que té la dreta espanyola de governar Catalunya, ja que per vots populars no pot obtenir ni una sola alcaldia.

El franquisme –quaranta-tres anys després de Franco, està tan arrelat a l’Estat, que d’igual manera que després de Guerra Civil als republicans els jutjaven “por auxilio a la rebelión”, també ara s’acusa de “rebelión y sedición” als presos polítics catalans. “Que sou vosaltres espanyols, els que vàreu donar un cop d’Estat que de fet trenca la Constitució que dieu defensar!”

I per a fer-ho, no dubten en mentir, a Las Cortes, al Senado, als mitjans de comunicació i també en seu judicial. Dimarts en el primer acte de la farsa jurídica del Tribunal Supremo, el fiscal general de l’Estat va tenir la barra de dir per dues vegades que la declaració d’independència s’havia publicat al Diari Oficial de la Generalitat.
Només queda preguntar-me: què espera el govern de la Generalitat a publicar la declaració d’independència i a defensar-la? Hi ha una altra manera d’estalviar desenes anys de presó als nostres presos polítics?

Jaume Singla