“La visió és el sentit que mai descansa”, especialment quan es tracta de detectar a temps problemes oculars que tenen solució. El Centre Oftalmològic Dr. Asensi fa molts anys que treballa intensament per cuidar i millorar la salut visual de molts pacients de la comarca i rodalia. Amb el Dr. Asensi i el Dr. Figueras, parlem sobre l’impacte de les pantalles, el glaucoma, les cataractes i el paper creixent de la intel·ligència artificial en l’oftalmologia.
Quins són els principals símptomes que indiquen que cal visitar un oftalmòleg?
Abans de parlar de símptomes, cal destacar la importància de la prevenció. Tot i que la primera revisió ocular en infants es pot fer cap als dos anys, si els pares detecten alguna anomalia abans dels sis mesos, és recomanable visitar l’oftalmòleg. Un diagnòstic precoç pot evitar problemes fàcilment solucionables.
A partir dels 40 anys, tothom hauria de fer-se revisions, especialment si apareixen símptomes com visió borrosa, picor, llagrimeig o ulls vermells. I a partir dels 60-65 anys, es recomana una revisió anual. Evidentment, qualsevol alteració de la visió -com pèrdua d’agudesa, deformacions o taques- i qualsevol molèstia ocular, són motius per visitar un especialista a qualsevol edat.
Quines són les patologies oculars més freqüents que veieu a la vostra consulta?
Els defectes de refracció, tant en infants com en adults, són molt habituals i es poden corregir fàcilment. També veiem sovint malalties pròpies de l’ull com cataractes, glaucoma, degeneració macular, afeccions de les parpelles o dels conductes lacrimals, estrabismes o malalties del nervi òptic. A més, malalties generals com la diabetis poden afectar la salut ocular de manera important.
Què és el glaucoma i per què se l’anomena “el lladre silenciós de la vista”?
El glaucoma és una malaltia multifactorial que causa una atròfia progressiva del nervi òptic. L’únic factor que sabem modificar actualment és la pressió intraocular, i baixant-la aconseguim frenar aquesta atròfia del nervi. Sovint no presenta símptomes fins que la pèrdua visual ja és important i és per això que la majoria de vegades es detecta de manera casual a les revisions.
Hi ha una forma menys freqüent d’aquesta malaltia que també es pot prevenir, el glaucoma agut, que es manifesta amb molta pressió ocular i dolor. Les persones majors de 40 anys haurien de fer-se controls regulars, sobretot si tenen antecedents familiars de glaucoma o són miops. No es pot prevenir tenir la malaltia, però sí detectar-la i tractar-la a temps.
Les cataractes continuen sent una de les principals causes de pèrdua de visió. Com ha evolucionat el seu tractament?
El tractament de les cataractes ha millorat molt en els darrers anys. L’arribada de la cirurgia ambulatòria va ser un gran pas endavant: no cal ingrés hospitalari i la recuperació de la visió és àgil. A més, avui dia es poden aprofitar aquestes operacions per corregir altres problemes de visió com la miopia o la vista cansada, gràcies a lents intraoculars avançades. Amb el temps, el cristal·lí perd transparència i es formen les cataractes, però un cop operades, ja no es tornen a fer. Per això, cada cop es tendeix a intervenir abans, per ajudar les persones a recuperar una bona qualitat visual com més aviat millor.
Com ha canviat la salut ocular dels pacients en els últims anys amb l’augment de l’ús de pantalles?
Tot i que encara falten estudis concloents en general, ja s’ha detectat un augment de la miopia i problemes d’enfocament o irritació ocular. Per això, es recomana fer pauses freqüents. Una pauta útil és la regla del 20-20-20: cada 20 minuts, mirar durant 20 segons un objecte situat a uns 20 peus (uns 7 metres). Els bons hàbits visuals són essencials.
Aquest ús a edats molt primerenques pot tenir efectes a llarg termini?
Sí. Hi ha estudis, especialment al Japó, que relacionen l’ús primerenc de pantalles amb l’increment de la miopia infantil. Per això es recomana evitar-ne l’ús en infants i limitar-lo en altres edats, ja que hi ha evidència de risc visual.
Hi ha falsos mites sobre els ulls que us trobeu sovint?
Sí, força. Una creença habitual és que portar ulleres mal graduades pot fer perdre visió. En el cas dels infants, una graduació incorrecta sí que pot afectar el desenvolupament visual, de manera que és essencial revisar-la i corregir-la a temps. En adults, les conseqüències acostumen a ser diferents: poden aparèixer molèsties com fatiga ocular, ulls vermells o mal de cap, però no una pèrdua visual directa. Un altre mite és que les cataractes només s’han d’operar quan la visió és molt dolenta, però com més evolucionades estan, més complexa és la intervenció. També hi ha qui creu que controlar el sucre en cas de diabetis n’evita les complicacions oculars, però cal seguir amb controls oftalmològics regulars perquè poden aparèixer lesions greus igualment.
Com veieu el futur de l’oftalmologia?
És un camp en constant progrés. Avui dia podem obtenir molta informació de la salut general del pacient a través de l’exploració dels ulls. La recerca ha avançat molt i la intel·ligència artificial ja permet, per exemple, identificar el sexe d’una persona a partir d’una imatge del fons ocular. Tot i que encara té poca aplicació clínica, en un futur ajudarà a detectar la pressió arterial elevada, malalties neurològiques o predir l’evolució de certes patologies.
Una malaltia que preocupa especialment pel seu augment és la Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE), que afecta sobretot la gent gran. Hi ha tractaments que abans no existien, però aquesta malaltia en formes avançades encara pot provocar una pèrdua de visió ràpida, i cal actuar amb urgència.
Què és el més estrany que han vist els ulls del Dr. Figueras i el Dr. Asensi? -si es pot dir, és clar-.
Dr. Asensi: Un dels casos més inusuals que he vist és una malaltia degenerativa molt rara de la retina: la Distròfia Cristal·lina Retinal de Bietti. Hi ha molt pocs casos a Espanya i Europa. Quan la vaig diagnosticar, em va impactar molt, ja que només n’havia llegit els símptomes en llibres. Les imatges d’aquells ulls es van presentar en congressos internacionals.
Dr Figueras: Més que un cas estrany, em colpeix veure com una persona pot quedar-se cega i recuperar la visió totalment amb un bon diagnòstic i tractament. És el cas de dèficits vitamínics, per exemple després d’una cirurgia de reducció d’estómac. El cos deixa d’absorbir bé certes vitamines i pot aparèixer una pèrdua visual greu. No és un cas rar, però sí difícil de detectar. El més impressionant és veure com, corregint la carència vitamínica, la visió es pot recuperar completament.
