Trastorns i Malalties Mentals
T

25 de febrer de 2016

Laia TerolHi ha una paraula que espanta potser encara més que la paraula “càncer” i aquesta és la paraula “bogeria”.

El càncer és un fet tan quotidià, en el sentit que tots coneixem algú que ho ha patit o potser nosaltres mateixos/as, que ja no és aquell monstre innombrable. Tot i així, segueix essent una paraula que inevitablement ens remet a la mort. La por a la mort física.

La bogeria, en canvi, segueix essent un mot tabú i potser un insult. Tant, que ni s’ utilitza pels professionals des de fa ni tant sols unes dècades per descriure tot aquell comportament o conducta humana incomprensible. Hem canviat la paraula “manicomi” per d’ altres que suavitzen la por a la pèrdua de la identitat i el reconeixement dins la tribu o societat.

I és que la bogeria ha passat de veure’s com un do a una malaltia mental, deixant un rastre divisori difuminat. Antigament i avui dia en algunes cultures, el xaman o la bruixa era el/a savi/a del grup, aquell que tenia connexió amb d’ altres realitats i oferia un altre punt de vista a la resta. Un escenari que queda llunyà en un món científicament tant avançat, on no és prou clar si genis com Einstein o Dalí eren també persones amb trastorns psicòtics i on és la clara diferència entre creativitat (més enllà de l’ estètica) i malaltia de la ment.

Les persones som complexes, no estem dividides en dos grups entre sanes i malaltes, entre les que tenim la raó i les que no. Cal obrir la ment i el cor per acollir les capacitats com a éssers humans i no només les limitacions que semblen no encaixar.

LAIA TEROL JULIAN, llicenciada en Psicologia col. 18000

Compartir

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta