El terme municipal d’Òdena està ubicat al centre de al comarca amb una extensió de 52,20 km2. El cap de municipi és el poble d’Òdena, i el terme comprèn també el poble de l’Espelt i altres agrupacions i veïnats de masies disperses, com les caseries de Can Sabater, Can Soler, Samuntà, les Casetes d’en Mussons, el Raval d’Aguilera, el Bosc Gran, la Font de Can Masarnau, el barri de Santa Olga i el Pla (lloc que comprèn els ravals o barris de les Manyoses, Sant Pere i Sant Ramon), a més del barri de Sant Pere i el Pla de la Masia.
La història d’Òdena va lligada a la del seu castell, el qual a la vegada marca la història de tota aquesta part de la comarca que coneixem com la Conca d’Òdena.
L’ocupació humana s’inicia els segles II i I aC, i la romanització va canviar el territori per l’explotació agrícola en vil·les. Els repobladors cristians es van organitzar en castells termenats i un fort control aristocràtic del territori pel perill musulmà. Es té constància del Kastro Muro de Odena des del 957,formant part d’un ampli sistema defensiu amb els castells de Tovos (Tous, 960), Monteboi (Montbui, 970), Claramonte (Claramunt, 986), Auripini (Orpí, 987), Audelino (Castellolí, 990) i Iorba (Jorba, 1012), tots ells comunicats visualment.
Aproximadament la meitat del territori és ocupada per conreus. Dominen principalment els cereals, però també hi ha vinya, oliveres i ametllers.
Ha estat tradicional l’explotació de pedreres de guix. La indústria, que comprèn bona part de la població, és força diversificada. S’hi troba representat el gènere de punt, les fibres sintètiques i texturitzades, la fabricació d’embalatges i envasos de paper i cartó, la metal·lúrgia, la fabricació de materials de transports, etc. Hi ha també una empresa dedicada a la fabricació de globus aerostàtics, única al país. Al polígon industrial de les Gavarreres s’han anat concentrant un bon nombre d’empreses. La masia de Can Macià és la seu de les caves Bohigas.
Ermita de Sant Miquel
Sant Miquel està documentada des de l’any 1074 per deixa testamentària de Folc. Hi ha autors que afirmen que en aquest mateix segle XI, Ramon Aguilera va fer aixecar la capella en sufragi de l’ànima del seu pare Guillem
És un edifici d’una sola nau culminat amb un absis semicircular amb volta d’un quart d’esfera que arrenca de la nau a partir d’una arcada de mig punt que uneix els dos cossos de la capella. L’absis està decorat segons l’art llombard amb arcs cecs i lesenes. El presbiteri s’alça en un nivell superior amb un altar construït amb pedra. Una fornícula construïda durant la restauració de l’any 1976, allotja una imatge moderna de Sant Miquel. S´hi accedeix per una porta d’arc de mig punt adovellat orientada a migdia i les obertures es complementen amb tres finestres de doble esqueixada, cobertes amb arcs de mig punt adovellats.
Segons Josep-Vicenç Mestre: “L’any 1936 Sant Miquel, sufragània de Sant Pere Apòstol del castell d’Òdena, fou profanada i incendiada. Fou restaurada definitivament gràcies a la iniciativa popular el 1976 sota el projecte de Joan Bassegoda. El dia 2 d’octubre del 1977 s’inauguraren la restauració i obres d’agençament pel culte”.
Emplaçament: A la banda sud del nucli antic d’Òdena, al costat de la carretera d’Òdena a Can Macià
El Castell
El castell d’Òdena està situat en un turó de guix al bell mig de la conca d’Òdena, dominant la fondalada del riu Anoia i comunicat visualment amb els castells veïns de Claramunt, Montbui, Castellolí, Orpí, Tous, Jorba i el desaparegut de l’Espelt. En resten visibles una petita part del perímetre de la muralla, uns quants vestigis constructius dispersos irregularment pel turó de guix, un jaciment arqueològic amb estructures visibles d’època ibèrica. Sembla ser que la torre que avui encara presideix el nucli d’Òdena pertany al castell origen de la població. Es tracta d’una construcció poligonal regular, d’onze cares d’uns 7 metres d’alçada.
Emplaçament: dalt del turó de guix del castell d’Òdena
Vil·la Romana de l’Espelt
Explotació agrícola, bastida seguint les recomanacions fetes pels arquitectes de l’època (posició dominant, arrecerada, propera a una via de comunicació i propera a un corrent d’aigua), que fou habitada des dels segles II-I aC fins al primer terç del segle VI dC, en etapes de desigual activitat. També hi ha indicis d’ocupació medieval. Es tracta d’una residència senyorial d’època romana alt imperial de model allargat o de corredor, transformada, en una fase posterior, en una vil·la amb pati de planta interior rectangular, al voltant del qual s’articulen les diferents estances, i que uneix la pars urbana i la pars rustica en una mena de bloc irregular.
La vil·la romana de l’Espelt és coneguda des d’abans del 1934 i és una de les més extensament excavades de l’interior de Catalunya, més d’un 60 % de la superfície total del jaciment, que ha posat al descobert les dues pars d’una vil·la amb diverses estances, unes de caire residencial i altres destinades a l’activitat agropecuària.
Emplaçament: Prop del veïnat de l’Espelt, en un indret anomenat el Pla de la Torre, pel camí de Sta.Magdalena
Església de Sant Pere Apòstol
L’antiga església de Sant Pere d’Òdena, documentada des del període medieval, estava situada a la part més alta del turó. Malauradament en el decurs de la guerra civil, el 26 de juliol de 1936 fou incendiada La nova església parroquial, inaugurada el 1955, està orientada a sud i s’estructura a partir de tres naus amb els corresponents absis semicirculars i campanar de torre de planta quadrada. Un cimbori de forma prismàtica al creuer descansa damunt d’unes petxines i dóna claror a l’interior. L’accés principal al temple es produeix a través d’una porta d’arc de mig punt de carreu de pedra picada situada a la façana de migdia. Un rosetó dóna llum al cor i una petita obertura a eix acaba de composar la façana principal de l’edifici. L’església mostra un conjunt de vidrieres instal·lades als finestrals del temple. El campanar disposa d’un rellotge i a la part superiors quatre obertures als quatre vents on està instal·lada la campana major, construïda l’any 1698.
Emplaçament: plaça Major
Can Macià
Es tracta d’una casa pairal catalana que data possiblement del segle XVI. És de planta rectangular, de construcció sòbria, pròpia de les masies catalanes, amb cantoneres i obertures de pedra treballada. La casa senyorial de Can Macià és de forma basilical amb tres crugies juxtaposades.
L’edifici es composa de planta baixa, planta primera o noble i planta sota coberta. A la planta baixa, a la crugia nord, es troba el celler, que ocupa l’espai dels antics corrals amb un accés directe des del pati. Des del celler, unes escales comuniquen amb la crugia central de la casa, on se situa, en planta baixa, el vestíbul del casal i a sota l’antic celler, construït l’any 1542, des d’on s’accedeix a les diferents galeries iniciades l’any 1929, que configuren la instal·lació on reposen les ampolles per elaborar el cava. Des del pati s’accedeix al vestíbul a través del portal principal de la casa i des del vestíbul s’accedeix a
la crugia de tramuntana on hi ha un antic menjador, la sala dels homes i la sala de les dones, totes elles amb mobiliari i ornamentació de l’antiga casa pairal.
La finca també disposa d’una capella dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, construïda l’any 1927.
Emplaçament: Camí de Can Macià
