Pilar Queralt “Entenem que hi ha d’haver renovables, però no es pot trinxar el territori de dalt a baix”

Jorba viu aquesta setmana una de les més importants de l’any. Amb els carrers ja engalanats de banderoles i domassos, el municipi es prepara per encarar el cap de setmana de més activitat de la Festa Major. Amb la seva alcaldessa, Pilar Queralt, parlem de les novetats d’enguany, de política i d’energies renovables.

Quines novetats teniu programades per a la Festa de l’any?

Hem continuat amb la tònica de l’any passat, però potser la gran novetat és l’espectacle de gòspel. També continuarem amb el concurs de tapes, que és el segon any que es fa, i llavors la resta d’activitats són les de sempre.

Aquest cap de setmana arreplegueu la majoria d’actes; quin diria que és el plat fort?

Jo penso que aquest any n’hi ha dos. Un és el divendres, que és el dia on apleguem més gent, que hi ha una botifarrada i després l’orquestra Mitjanit, un grup de versions que agrada molt. I l’altre plat fort és el gòspel, ja que és un grup format per una cinquantena de persones, tot i que en venen 35 o 40, i això per un municipi petit com és Jorba llueix molt.

La Festa Major ha estat organitzada en col·laboració amb alguna entitat?

Sí, tot i que la programació és pensada per la regidoria de Cultura, comptem amb voluntaris i col·laboradors. Aquest any hem volgut apostar pel talent propi, el de Jorba. Per això, la Judit Casellas que és filla de Jorba farà un taller de salsa, i l’Enric Roca, també fill de Jorba, farà de punxa discs divendres i dissabte.

Moltes festes majors l’any passat ja van reduir l’horari de festa nocturn per garantir la seguretat. Fins a quina hora hi haurà festa nocturna?

El divendres la festa s’acabarà a les cinc. Aquest any hem tornat a apostar per fer-la a la zona de la piscina, ja que així evitem brutícia i soroll a la nit al centre del poble. El fet d’acabar a les set del matí com havia passat altres vegades aquest any no passarà, ho hem hagut de restringir. I dissabte acabarem a les quatre.

Aquest any la FM de Jorba aposta pel talent propi, de Jorba

Parlem de política. Vostè és la primera alcaldessa de Jorba, creu que hi ha una mirada diferent a l’hora de fer política?

Crec que sí. Ni millor ni pitjor, eh? Però potser amb una mirada més cuidadora, intentant tenir en compte que moltes vegades les decisions, tot i que hagin de ser pragmàtiques, han de tenir en compte les diferents sensibilitats de la gent i dels col·lectius.

Ens trobem a l’equador del mandat. Quina valoració fa de la feina feta fins ara?

Nosaltres estem molt satisfets, queda molt per fer, però s’han pogut desencallar coses que altres en altres mandats no s’havien realitzat. Creiem que hem complert força coses del que havíem promès. Tenim una subvenció per plaques fotovoltaiques damunt dels edificis municipals per fer una comunitat energètica, hem donat vida al centre de dia, ara hi ha el Taller Àuria i dona molta vida al poble; i hem posat al dia el subministrament de l’aigua. Estem satisfets, i en aquests dos anys que queden penso que vindran nous resultats.

Quins projectes li queden per fer?

Engegar el parc dels Països Catalans, que és on ara mateix aparca la gent, i s’hi han fet unes actuacions per condicionar-lo i que combini el lleure com és el Pump Track o la porta de la Via Blava amb l’aparcament. És un projecte que segurament no podrem començar fins al 2027.
També volem adaptar l’antiga nacional II perquè sigui més amable i no es vegi tant com una carretera, sinó com un carrer del poble. I segurament hi ha possibilitats que puguem posar el camp de gespa.

Un dels hàndicaps que tenia Jorba era la xarxa d’aigua. Ja s’han fet actuacions al respecte, en queda alguna?

En dos mesos segurament que ja podrem fer la connexió amb Aigües Ter-Llobregat; nosaltres el subministrament que tenim ara és d’aigües Artés, i quan estiguem connectats amb la Llosa del Cavall se’ns uniran els dos subministraments. Hi ha un tema que és que l’aigua de Catalunya, especialment a l’Anoia, té molta calç. Això fa que amb l’augment de temperatures, l’aigua s’evapori a les canonades i es facin taps de calç. En aquest sentit, intentem anar fent manteniment, ser àgils i resoldre el problema ràpid.

Quan es va presentar a les eleccions es va mostrar en contra dels macroprojectes d’energies renovables. Al vostre territori hi ha l’amenaça del projecte Matacán Solar. Com està el tema? 

Nosaltres vam dir que estàvem en contra de com s’estaven fent les coses; a Jorba ens travessava una línia de 17 torres aèries, i estàvem totalment en contra d’això. El projecte que ha presentat la companyia finalment ens soterra un 87% d’aquesta línia.

Entenem que hi ha d’haver renovables, però s’ha de fer amb cap, no es pot trinxar el territori de dalt a baix. Entenem que s’ha de col·laborar amb la resta, però hi ha d’haver un límit, sinó és l’obertura a una invasió salvatge de projectes de renovables. Nosaltres no volíem que les línies fossin aèries per l’impacte paisatgístic i perquè també ens travessava una altra línia que anava direcció a Igualada.

Arran d’aquest 87% soterrat vau dir fa uns mesos que no presentaríeu un contenciós.

Ara està a exposició pública, nosaltres hem presentat al·legacions, però això ha de seguir el seu curs. Hem fet les al·legacions que corresponen al nostre municipi, Òdena ha fet les seves i Bellprat, suposo que haurà fet les seves. Sí que estem coordinats i en molt bona sintonia, però cadascú ha fet les al·legacions pel seu propi peu.

Hi ha alguna entitat ecologista com Preservem l’Anoia que han criticat la vostra decisió d’acceptar el soterrament de la LAT.

Ells voldrien parar tot el projecte. Nosaltres, des d’un primer moment vam dir que no estàvem en contra de les renovables, però que no es fessin així, que les coses es fessin amb cara i ulls. I cada vegada que hem anat a parlar amb els alcaldes, el que sempre s’ha demanat és el soterrament de les línies. Des dels ajuntaments no s’ha demanat la paralització dels parcs ni de les renovables. Preservem l’Anoia no vol cap parc, nosaltres demanem una mica de criteri. Aquestes torres han d’estar soterrades i els parcs, evidentment, s’han de limitar. Si aquests ja els tenim, procurarem que no n’hi hagi més.

A tothom li agrada tenir energia, llavors, hem de procurar de quina manera però amb una mica de criteri, sense malmetre tot el paisatge i la vida de la gent.

Sou juntament amb Carme l’únic municipi de la comarca amb camp de sorra. En quin estat està el projecte de conversió a gespa? 

Tenim els pressupostos i ara ens cal que s’obri la línia de subvenció per poder-nos-hi acollir. Per aquesta temporada no ho tindrem ja que comença en breus, però el nostre desig seria tenir-ho per la temporada següent.