El govern més progressista de la història d’Espanya -tampoc és dir gaire- ha presentat els seus pressupostos generals de l’Estat. És a dir, explica com vol gastar-se els diners de tots els contribuents i com els distribuirà entre els diferents territoris. El pressupost és posar negre sobre blanc l’acció del govern.
Per més promeses electorals que hagi fet el partit del govern, si no les posa als pressupostos, no les complirà. Els comptes els han d’aprovar Las Cortes per majoria absoluta. El debat permet als partits fer-hi esmenes i segons quina sigui la correlació de forces, els que són imprescindibles poden obtenir millors resultats.
Si analitzem ni que sigui “grosso modo” alguns detalls de les despeses que vol fer l’executiu de Pedro Sánchez, veurem com el presidente del Tribunal Constitucional, cobrarà 160.708 euros anyals. Una xifra similar a la de Lesmes, presidente del Supremo. A TVE se li destinen 443 milions d’euros. O què me’n dieu dels 647 milions destinats al funcionament del Banco de España? O dels 322 milions d’euros per al CNI? No varen trobar les urnes del referèndum però costen un ull de la cara.
Ara, on més es veu el tarannà del govern més progressista de la història en Defensa. Poca broma! Se li augmenta la partida en un 8% i arriba als 9.800 milions d’euros…. als quals cal afegir-ne 3.700 més, destinats al pagament d’inversions en material militar realitzades en l’exercici anterior. No cal dir que el ministeri de la guerra és el que més creix a la finca dels Borbons. Els pressupostos preveuen també “premiar” amb 62 milions d’euros de subvenció als partits polítics. Cal sumar-hi 17 milions més si hi ha eleccions autonòmiques a Andalusia.
Compte! En el capítol d’ingressos, preveu un augment dels 5 % de recaptació per multes que supera els 1.000 milions.
En aquesta legislatura, la minoria majoritària de PSOE i Podemos necessita dels vots dels independentistes per poder-los aprovar. Un primer pas ha estat incrementar un 16% respecte de l’any anterior, les inversions previstes per a Catalunya, però això no és cap avenç, tota vegada que en els darrers pressupostos només es va realitzar el 13% de la inversió prevista a Catalunya. Per altra banda, per exemple a Madrid, es va realitzar fins a un 415% de la inversió inicialment prevista…. i amb aquest mateix govern.
En aquest estat de coses crec que cap partit català no hauria de donar suport parlamentari als comptes de l’estat que als catalans no ens reconeix drets democràtics. No soc partidari de dir què voto, però puc dir amb seguretat que mai votaré un partit que aprovi els pressupostos generals de l’Estat. No els vull. No amb el meu vot.
