N’hem parlat ja en algunes ocasions, però és convenient assenyalar que la situació, lluny de millorar, s’enfila cada vegada més cap a la posició contrària a la que voldríem. El nombre de treballadors que cada dia es lleven per anar a treballar fora de la comarca augmenta de forma exponencial. Les xifres no deixen lloc per als dubtes.
Afortunadament, el darrer estudi trimestral de la Cambra de Comerç de Barcelona i les dades d’atur del passat mes de maig corroboren que les males xifres de desocupació a l’Anoia ja formen part de la història. Queden lluny les taxes d’atur desorbitades que es van veure els anys 2011 i 2012, sobretot, i que, malgrat disminuir en els anys següents, continuaven donant mals de cap a molta gent. Avui, la desocupació a la comarca ha tornat als nivells d’abans de la fortíssima crisi que va iniciar-se l’any 2008.
Darrere d’aquesta millora, s’amaguen tristes conclusions. Sí, hi ha menys atur, però les empreses si fa no fa són les mateixes, i el nombre de treballadors que marxen a fora de la comarca cada dia, ja passa dels 16.300. Això és molta, molta gent.
Fa temps que l’Anoia va deixar de ser una comarca amb evident pes industrial per passar a tenir una dependència del sector terciari. Difícilment es veu la recuperació d’aquesta “tradició” si no apareixen noves indústries en el territori, i, atenció, no es protegeixen el màxim possible les que sobreviuen… El risc d’esdevenir una comarca “dormitori”, com ja ha passat en altres indrets com el Garraf, ja no és una possibilitat, és una realitat cada vegada més palpable. I de res serveixen tediosos estudis reiteratius que s’inventen les institucions per demostrar així que fan alguna cosa i que continuen pensant en una reindustrialització de l’Anoia i la Conca d’Òdena.
Ha arribat el moment de deixar estudis que ja ens sabem de memòria per passar a actuar. Als fets. A menys que ens estigui bé ser un dormitori més de l’àrea metropolitana.
