Tot just començar a veure la llum després de l’aturada econòmica generada per la pandèmia, la guerra d’Ucraïna va endinsar-nos en una crisi energètica que ha disparat les despeses de producció dels edificis i ha accentuat encara més una situació inflacionista que impacta de forma contundent en el sector de la construcció. Un dels resultats és el decalatge entre els pressupostos de les obres públiques en el moment de la seva licitació i els costos reals dels projectes en el moment de l’execució, el que ha fet que moltes empreses hagin desistit de presentar-se a concursos, amb el que molts queden deserts, i, el que és pitjor, que moltes obres quedin a mig fer perquè no es cobreixen ni els costos.
És el resultat de la inexistència d’un sistema de revisió de contractes àgil i eficaç, que permeti actualitzar els preus actualitzar els preus en funció de la realitat d’un mercat cada cop més canviant. És cert que s’han realitzat esforços per solucionar aquesta situació, com també ho és que les mesures preses per alleugerir la situació no són suficients.
Això porta a la paradoxa d’una administració amb voluntat d’invertir, però una normativa massa rígida per a fer efectiva aquesta inversió. Les normes de revisió de preus estableixen uns llindars i uns condicionants inassumibles pel 90% de les empreses del sector. Encara més, l’increment del cost de les matèries primeres i de les despeses energètiques ha provocat que l’encariment de les obres arribi al 30%, el que aboca moltes empreses al seu tancament.
Davant aquesta situació molts promotors han optat per no iniciar obres que ja estan previstes a l’espera que el mercat s’estabilitzi. L’evolució dels visats sol·licitats al Col·legi de l’Arquitectura Tècnica, indiquen que el sector no repuntarà en els sis mesos vinents. També s’ha observat menys consultes referents a l’inici d’obres grans i mitjanes, en canvi, les obres petites sí que mantenen una certa continuïtat, però amb uns controls més estrictes de la despesa. Al contrari que licitacions públiques, les obres privades no es veuen aturades, però registren sovint una dilatació en els terminis d’execució previstos, provocats bàsicament a les dificultats de subministrament en alguns productes.
Enmig d’aquest panorama és produeix un increment dels tipus d’interès impulsat pel Banc Central Europeu per tractar de refredar l’economia que es tradueix en un augment de les hipoteques que molt probablement frenarà la demanda d’habitatge.
La resposta a aquesta situació passa per la rehabilitació, un camp amb un potencial immens, en un moment on les nostres ciutats tenen un parc d’habitatges cada cop més envellit i que cal fer un esforç per reduir una despesa energètica exagerada.
Resulta molt millor allargar la vida del que tenim a través d’un bon manteniment dels habitatges i reciclar-los aprofitant bona part dels seus materials, que no pas enderrocar i construir de nou.
