Igualada també tindrà Zona de Baixes Emissions, com passa ara a Barcelona

2560

ACN – El pla director de mobilitat del sistema integrat de mobilitat metropolitana de Barcelona (SIMMB) 2020-2025 inclou la Zona de Baixes Emissions (ZBE) per a les capitals de comarca i per a les ciutats amb més de 50.000 habitants.

Així ho ha explicat aquest dimecres el director general de l’ATM, Pere Torres, que ha afegit que l’aplicació de les mesures seria al centre dels municipis amb l’objectiu de disminuir la contaminació generada per la mobilitat. Per la seva banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que el pla preveu que el nombre total de desplaçaments s’incrementi un 6% el 2025, amb una reducció del vehicle privat i un augment de la micromobilitat i transport públic.

El pla, elaborat per l’Autoritat del Transport Metropolità, abasta 12 comarques on resideix el 75% de la població de Catalunya. En aquesta ocasió, el document inclou l’Anoia, el Berguedà, el Bages, el Moianès i Osona, que se sumaran a l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme que ja compten amb unes directrius comunes en mobilitat. En el cas de l’Anoia, la ZBE afecta a Igualada, i en el cas de les capitals de comarca, probablement s’ubicaran al centre de les ciutats.
El pla es va començar a gestar el 2018 i compta amb una estimació pressupostària de 100 milions d’euros. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que l’aplicació de la ZBE en aquests municipis sorgeix també d’una “demanda mútua” i que en algunes localitats que no són capital de comarca ni tenen més de 50.000 habitants també ho havien requerit.

Quant a les previsions amb les quals treballa el document, hi ha un increment del 6% del nombre total de desplaçaments el 2025 respecte el 2017, que és l’any de referència. El conseller Calvet ha explicat que l’objectiu és que es redueixi la xifra de desplaçaments en vehicle privats.

Concretament, es treballa amb la previsió d’un augment de la quota modal del bus del transport públic del 17,6% (3,2 milions) fins al 20% (3,9 milions).
Pel conseller, “pot semblar que les xifres són percentualment baixes” però traduït en nombre de viatges serien un augment de 700.000 desplaçaments diaris i de 200 milions anuals. Això faria que el nombre de desplaçaments totals en transport públic s’enfilés fins als 1.200 milions de passatgers a l’any.

Quant a la font d’energia dels vehicles, la Generalitat i l’ATM esperen que el 13% dels turismes sigui d’emissions zero o molt baixes emissions (el 2017 representaven l’1,2%).
En definitiva, per Calvet, el pla de mobilitat representa un “punt d’inflexió” en el creixement del transport públic en detriment del privat, en l’ús de les energies alternatives i la reducció de les emissions.

Deu eixos amb 86 mesures
El pla està format per deu eixos d’actuació, que es distribueixen en 86 mesures. El primer, un altre dels més destacats, hi ha la governança, on hi consten, entre d’altres, les previsions de fer vinculants els dictàmens que fins ara només eren orientatius i l’anticipació de la constitució del comitè d’emergència en el transport públic, que ja s’aplica des del març amb motiu de l’emergència sanitària.

Altres eixos giren entorn a les xarxes de mobilitat accessibles i segures, com l’elaboració d’un pla de vianants per als qui fan desplaçaments interurbans, i el transport a la demanda en zones on potser no es justifica tenir una línia de transport regular. També hi ha els dedicats a la logística arran de l’auge del comerç electrònic, com gestionar el transport cap als polígons industrials i d’activitat econòmica (aeroports, estacions, ports, centres hospitalaris..); la transició energètica i l’economia circular i la innovació de la mobilitat (vehicles autònoms i 5G).