Ara fa un any vam viure l’expressió d’apoderament ciutadà, de resistència civil no violenta i d’exercici de democràcia més importants de la història de Catalunya.
A l’Anoia, com al conjunt de Catalunya, les ciutadanes i els ciutadans vàrem defensar els col·legis electorals durant tres dies i dues nits. Els vàrem defensar per fer possible que cinc milions de catalans poguessin dipositar el seu vot en el referèndum.
Dos milions dues-centes vuitanta-sis mil dues-centes disset persones en condicions molt adverses varen dipositar el seu vot i la policia va requisar urnes en col·legis on hi podien votar gairebé set-centes mil persones més.
Aquell U d’octubre –i els dos dies precedents- d’ara fa un any, els catalans vàrem vèncer l’Estat, exercint el dret a vot i, sense intervenció de cap organisme estatal, vàrem fer un acte de sobirania, incontestable, legítim i transcendent.
Al carrer, quan ens hem agafat la mà, quan hem alçat una pancarta, no hem demanat mai què vota qui tenim al costat. La força del carrer ha estat tan ferma que no solament ha evitat la batalla partidista sinó que ha estat capaç de fer arribar als partits a pactes impensables, que ens van dur a declarar la independència. Els ciutadans vàrem lliurar als partits polítics que ens representen al Parlament un resultat del Referèndum clar, inequívoc i legítim per declarar la República catalana i tanmateix, la República Catalana no es va fer efectiva.
El 155, la presó, l’exili, la constant vulneració de drets fonamentals, el creixent nombre de persones repressaliades, però també el desacord entre les forces sobiranistes sobre l’estratègia i els passos a seguir a partir d’aquell moment no n’han permès la implementació. Arribar fins al referèndum va ser molt difícil, però el que ha vingut després encara ho està sent més.
L’èxit d’aquell 1 d’octubre –com el de l’aturada de país del 3, el tancament de fronteres del 8 i la declaració d’independència del 27 d’octubre- han estat possibles per la força de la gent. És va vèncer l’Estat, gràcies al treball conjunt, arriscat i organitzat de milers de voluntaris anònims, de la aportació d’Omnium Cultural, de l’ANC i dels comitès de defensa del referèndum que posteriorment es varen transformar en els actuals CDR. Aquestes estructures organitzatives avui continuen vives i treballant per al reconeixement nacional i internacional del Referèndum de l’u d’octubre.
Una cosa tinc segura, si fa un any, contra tot pronòstic, ho vàrem fer, vol dir que és possible fer-ho. Ho tornarem a fer…. i potser abans del que ells pensen i diuen.
Jaume Singla | @jaumesingla
