Germans de sang
G

4 de juliol de 2022

(Columna d’opinió, no apta per a pusil·lànimes)

Les imatges d’agents espanyols i marroquins colpejant fins a la mort a centenars d’éssers humans que fugien de la guerra i la misèria, m’omple de vergonya, indignació i tristesa. Que després de confirmar-se 23 persones assassinades (les organitzacions humanitàries parlen de 38 i els supervivents diuen que són més de vuitanta) el “Presidente del Gobierno mas progresista de la Historia de España”, digui que l’actuació de la policia marroquina és la correcta, em provoca vergonya aliena.

Les monarquies d’Espanya i del Marroc són germanes de sang. De sang aliena, injustament vessada per les ànsies expansionistes d’un monarca corrupte que governa sobre la misèria del seu poble i les ànsies que té el Borbó de mantenir “a toda costa la unidad de España”.
Després del pacte secret entre Madrid i Rabat per lliurar el Sàhara al Marroc a canvi de callar l’enèsima corruptela socialista espanyola, s’ha produït un bany de sang a la darrera frontera colonial espanyola. Un crim d’estat perpetrat per uniformats a les ordres del sàtrapa marroquí i de l’exjutge condemnat sis vegades pel Tribunal Europeu dels Drets Humans, que té el càrrec de ministre de l’Interior per exigència del Borbó.

A banda i banda de l’estret hi ha dues monarquies corruptes i assassines, tolerades per la Unió Europea i suportades per unes ciutadanies manipulades i embrutides, incapaces d’aixecar la veu, ni que fos per deturar el genocidi que es produeix en terres africanes. Espanya i Marroc, Marroc i Espanya mostren la pitjor cara del colonialisme que tant li fa si ha d’assassinar persones a les Rambles de Barcelona, a la tanca de Melilla o al mar Mediterrani, per tal de mantenir l’statu quo.

Al crit de “A por ellos” i “Todo por la Patria” assassinen impunement a persones que fugen de la guerra, amb la seguretat que després dels crims comesos els arribaran les medalles, les prebendes i els ascensos, als més sanguinaris dels esbirros.

Què podíem esperar d’un ministre de l’Interior, que en la seva etapa de jutge va permetre la tortura als detinguts? Criminal el ministre, criminal qui el manté en el Ministerio i criminal qui el va imposar per al càrrec. I si no criminals, sí que en són còmplices els diputats i diputades que amb els seus vots a Las Cortes mantenen un “gobierno” que tolera quan no impulsa els crims.

Es diu que dedicar-se a la política vol dir empassar-se un gripau de tant en tant. Els que donen suport a aquesta banda de criminals no s’empassen un gripau, s’empassen sense dir ni piu desenes de vides humanes.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta