Dorm poc, i a vegades a deshora. Intenta mantenir una certa regularitat, em diuen, però la situació no ajuda. És clar. Li arriben missatges constantment, i de totes classes. Des de trucades d’insignes autoritats del país -i de l’Estat- fins a mitjans de comunicació de tot arreu, però també de gent “corrent”. Ciutadans espantats. També ànims. Els dies són, en algunes coses, com el dia de la marmota. Tornem-hi. Com ens passa a gairebé tots. Vivim una situació inèdita, dura, per a moltes famílies encarà més si han tingut la desgràcia que el virus ha entrat a casa i s’ha emportat algú.
Per a Marc Castells, convertit des de fa tres setmanes en portaveu de quatre municipis amb 70.000 ànimes més confinades que ningú més a Espanya, els dies passen, la seva veu no sempre s’escolta, però cada dia parla. A vegades amb veu alta. Està content amb la seva gent, la de la Conca. No tant amb els que manen més enllà de la “frontera”.
Igualada, i la Conca, estan patint molt. El virus ha provocat un trasbals sanitari, però es veu a venir un problema enorme de caire econòmic.
La veritat, crec que és una situació que jo ja vaig advertir que passava de ser greu a molt greu… L’impacte sanitari que té aquesta situació per a Igualada i la Conca d’Òdena és molt gros, i va afegit també a un impacte laboral, afegit a una crisi econòmica que pot venir després. De les empreses i dels comerços en depenen moltes famílies. Hem de començar a preveure també què vindrà a partir d’aquí, a preparar-nos de cara als propers 20 anys. Ara, però, estem centrats en l’emergència sanitària, i crec que s’estan fent bé les coses. També tindrem un repte i una oportunitat de futur, que serà treballar per al ressorgiment del nostre territori.
Està content de la resposta que han tingut les demandes que han fet vostè i els altres alcaldes de la Conca?
No li puc dir que estic content al 100%. Malgrat que s’han escoltat algunes demandes, no s’han escoltat totes. Nosaltres estem en una situació que s’haurien d’escoltar totes les demandes, totes. El principi de subsidiarietat fa que des del territori es coneguin molt bé totes les mancances i necessitats; diria que tenim un coneixement epidèrmic de la situació que vivim cada dia. Quan demanem alguna cosa, ho fem amb coneixement de causa… Ens truquen els veïns, rebem missatges… Tenim una capil·laritat que segurament no tenen ni la Generalitat, ni l’Estat.
Hi ha demandes que sí que s’han resolt, però d’altres no. Per exemple, aquest Real decret que no contempla el problema dels treballadors de la Conca que treballen fora, o els que són de poblacions de fora de la Conca i treballen aquí… És incomprensible, i veiem com les decisions que es prenen a distància estan també lluny de les solucions que nosaltres demanem.
El confinament total era necessari?
Absolutament. En això tots els epidemiòlegs i els experts ens diuen que el confinament i l’aïllament social era el mecanisme adequat. Per això es va actuar amb rapidesa. Quan vam tenir coneixement que hi havia cinc casos de positiu per coronavirus, el dimecres 11 de març al migdia ja vaig signar un decret on se suspenien les activitats per quinze dies a la ciutat, i es tancaven tots els equipaments socials, culturals i esportius. Això va causar la incomprensió de moltes entitats i clubs esportius que en són usuaris. Penso que això va ser clau, anar ràpids.
Fixi’s que de seguida els fets es van anar succeint. L’endemà ja es van tancar les escoles, i al dia següent el govern de la Generalitat va decretar el confinament. A partir d’aquí, cada dia és un dia més que nosaltres ja hem superat per veure la llum al final del túnel. Estem més a prop que d’altres territoris per veure-la.
Doncs hi ha qui diu que vam ser els primers, però també serem els últims. I té certa lògica. Quan la Conca estigui “curada”, quin sentit té obrir-la a la resta de Catalunya quan encara no ho estarà… És veritat això? Ho han valorat?
Ningú té una bola de vidre. El que sí que tot ens fa pensar és que l’actuació ràpida, malgrat el nombre de víctimes que ens han deixat i el de contagis, ha provocat que les xifres no siguin més elevades. Malgrat que el confinament es pugui allargar, hem de pensar, i aquest és l’objectiu, que hem protegit el màxim de població possible. No deixarem de demanar, però, és que aquest confinament dins del confinament, no pot comportar un perjudici o una injustícia en l’àmbit laboral o econòmic. Per això també demanem, i els experts ens ho recomanen, fer el test ràpid a tota la població de la Conca, per tal de fer una cartografia de l’epidèmia en el nostre territori i poder tenir més clar com la podem combatre encara més eficientment.
Es veu unitat entre tots els alcaldes de la Conca, i això que són de diferents colors polítics. No s’havia vist mai tanta unitat d’acció.
Des del minut zero ja vam tenir clar que havíem d’anar tots a l’una. Cada dia, a les 11 del matí i a les 8 del vespre, tots els alcaldes ens reunim telemàticament. D’aquesta manera analitzem la situació, fem una diagnosi de què succeeix en els nostres municipis, i mirem de fer propostes per tal d’avançar-nos als esdeveniments. Anem treballant amb escenaris a 15 dies vista. Aquesta unitat d’acció dels alcaldes de la Conca es veu compensada per l’alta dosi de responsabilitat que estan tenint els ciutadans. De manera exemplar estan complint amb els requeriments de les autoritats sanitàries, de les de seguretat, i de les municipals. Demanem que les autoritats, tant de la Generalitat com de l’Estat, puguin estar a l’alçada de les autoritats i els ciutadans de la Conca.
Per què ens ha tocat a nosaltres viure aquest malson, més que ningú? Li han explicat?
Em preocupa més com ens en sortirem, que no pas com es va originar. Quan tot això acabi i s’hi puguin destinar recursos, estic convençut que ja hi haurà temps de fer-ho. Penso que ara els recursos s’han de destinar només a combatre aquesta crisi que ens està impactant de manera molt important. Toca mirar endavant. Ens en sortirem. Jo sempre dic que s’ha de venir plorat de casa, ara no s’hi val a mirar enrere i buscar què ha passat, estem confinats però no estem resignats.
Aquest virus ens posa a prova, hi ha dolor i patiment, però resistim. Tenim una ciutat i uns municipis capaços de superar la situació. Al llarg dels mil anys d’història d’Igualada, hem passat per la pesta negra del segle XIV, una altra al segle XVI, el còlera al segle XIX, la grip espanyola del segle XX… i ara ens en sortirem del coronavirus al segle XXI. Que tothom ho tingui molt clar. Tenim una actuació exemplar del sector sanitari, tant de l’Hospital com de l’Atenció Primària, dels cossos i forces de seguretat, i de l’àmbit de les farmàcies, dels supermercats, estancs, gasolineres, que estan donant servei… Vull posar en valor tot això perquè ens ajuden a mirar el futur amb esperança.
Un dia va dir que semblava que ens havien tancat amb clau i l’havien llençada…
Va ser un advertiment tant al govern de la Generalitat com al de l’Estat. Exactament vaig dir que espero que no sembli que ens hagin tancat amb clau i l’hagin llençada, sí. Diguem-ne que donava un punt a l’esperança i volia deixar constància, com deia vostè abans, que aquí no hi ha colors polítics…
Jo represento a tots els igualadins i igualadines, pensin el que pensin, i la resta d’alcaldes estan en la mateixa postura que jo. Estem compromesos en la lluita contra aquesta crisi i reclamarem als dos governs allò que pertoqui, siguin del color que siguin.
No callarem, perquè la situació és molt greu, i allò que han de fer els governs és posar-se les piles i sobretot, actuar diferent en un lloc que ara, és diferent de la resta. Tenim la taxa de mortalitat més alta d’Europa, i això requereix una actuació immediata, especial i extraordinària.
Per això van tenir la iniciativa els alcaldes de fer un hospital de campanya a les Comes i preparar la residència de l’antiga Mútua Igualadina?
Ja li deia abans que els alcaldes intentem anar quinze dies a l’avançada, i això n’és un exemple. Fa dotze dies, si no recordo malament, vam detectar un augment dels serveis funeraris molt per damunt de l’habitual. Es va informar per escrit a la conselleria de Salut d’aquesta situació, i es van incrementar els dispositius funeraris de Vilanova i de Montbui, i també al cementiri Nou, al costat del crematori. Vam fer-ho sense que ningú no ens ho digués, però gràcies a això s’està donant un bon servei i s’està atenent, amb dignitat i com es mereixen, a totes les víctimes d’aquest procés.
En aquest mateix sentit, els alcaldes vam rebre unes trucades de l’Hospital d’Igualada, del Catsalut i de l’ICS, anunciant que hi hauria una forta tensió a l’Hospital, i per això es va activar l’hospital de campanya a les Comes. Vam aconseguir 90 llits de l’Hospital de Bellvitge i que es poguessin portar a Igualada, gràcies a la gestió de l’alcaldessa de l’Hospitalet, Nuria Marín. Ara no sé si això seria possible… La residència de l’antiga Mútua es pot convertir en una residència sanitaritzada, disponible a partir del 10 d’abril.
Sempre hem dit els alcaldes que tenim l’esperança que no s’hagi de fer servir mai. Però es tracta d’avançar-se. Veig per les xarxes que els alcaldes de Martorell, Vic, Girona, Sant Andreu de la Barca, estan fent el mateix que nosaltres. Miri, espero que algun dia algú ens pugui acusar d’haver fet més del que tocava. Doncs sí, perquè voldrà dir que vam estar al peu del canó quan tocava.
Estan plovent els ERTO’s a la Conca. Per fer-ho encara més difícil, l’Estat continua sense avalar una resolució dels consellers Buch i Vergés que tingui en compte els treballadors de la Conca que treballen fora, o a l’inrevés. No poden tramitar les baixes des del dia que va començar el confinament, el 13 de març. Què està fallant, aquí?
Quan centralitzes les coses a Madrid, on hi ha funcionaris que segurament no saben ni on som ni quines són les nostres particularitats, el teixit productiu o fins i tot la nostra geografia, et trobes en situacions així. La veritat és que he tingut un contacte directe amb la Ministra de Treball, i amb el Secretari d’Estat de Seguretat Social, però el que no entenc és que facin un decret i el publiquin, i no ens el facin arribar per preguntar-nos si ens resol el problema o no. Seria el més lògic fer-ho, oi? Sembla, però, que en el proper Consell de Ministres es resoldrà.
Torna l’època de pagar impostos municipals… Ha anunciat ja que s’ajorna el pagament de l’impost de Vehicles. S’ha plantejat ajornar també el de l’IBI?
Som conscients de l’esforç que fan els ciutadans. Estem ara en contacte amb l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona i avaluem diferents escenaris. Tenim encara algunes setmanes per poder prendre decisions i poder plantejar-nos iniciatives fiscals de tot tipus, des de les pròrrogues, fins a d’altres. Treballem de manera consensuada amb els alcaldes i alcaldesses de la Conca. Quan ho tinguem clar i estigui avalat pels serveis jurídics i d’intervenció dels ajuntaments, mirarem d’aprovar mesures que puguin ajudar a tots els ciutadans.
Parli’m del dia que sortirem del túnel.
Sí, estem en un túnel que té llum al final. Quan ens en sortim, farem dues coses. Primer, retre un homenatge de tots els municipis a les víctimes d’aquest episodi, perquè ara malauradament les seves famílies no ho han pogut fer. Els farem l’homenatge, merescut i solemne, de Ciutat, i de Conca, que se’ls ha de fer. Després, en farem un altre a la població, amb l’esperit que sigui, que signifiqui el tret de sortida del ressorgiment de la Conca com a un territori ple d’oportunitats.
