El passat cap de setmana ens va deixar Josep Maria Vicente i Ripollès, a l’edat de 84 anys, vinculat al Col·legi Monalco tota la seva vida. Fill de Pere Vicente, fundador de l’escola, de la llar d’infants Montessori, i també de l’Acadèmia Cots i de l’Almi, Josep Maria va viure sempre en una família lligada a l’educació, al costat de la seva esposa Carme Pagès, traspassada fa nou anys, amb un model molt propi que, adaptat sempre als temps, s’ha mantingut fins avui dia.
Monalco deriva de Montessori (MON), Almi (AL) i Cots (CO), que eren les escoles predecessores de l’actual, situades també a Igualada. Des de 1930, quan Pere Vicente va crear l’Acadèmia Cots, llavors en el núm. 30 del carrer d’Òdena, ha passat gairebé un segle d’una nissaga que ha conservat una forma d’educar que és tot un referent a la ciutat. Josep Maria Vicente va agafar el relleu del pare al capdavant de l’escola, mantenint sempre el seu esperit, i fa uns anys, ja retirat, va deixar-la en mans de la seva filla Susanna, avui directora del Col·legi Monalco, on treballa al costat de la seva germana Lali, professora del centre. El seu fill Carles, dilluns, en la cerimònia de comiat a la parròquia de la Sagrada Família, que va oficiar Mn. Xavier Bisbal, recordava el caràcter del pare, noble, comprensiu, amic dels seus amics i molt orgullós de la seva ciutat. Les seves netes Clàudia i Carlota, mestra i estudiant d’Educació, segueixen el mateix camí a l’escola.
Josep Maria Vicente tenia també una altra passió, de la qual en parlava tots els dies: el futbol, i sobretot, el Barça. La seva imatge, amb el pin del club a la solapa de l’americana, no en va era un dels socis més antics de l’entitat, denotava una estima al club que l’havia portat a seguir de prop als jugadors en viatges arreu d’Europa en els partits més importants de la història, una passió que va heretar del seu pare.
Sempre, però, acabat el futbol, l’escola, els alumnes, els mestres i tota la comunitat educativa del Monalco, tornaven a centrar-ho tot. Una dedicació i una devoció, fidel a la família i a l’ensenyament, que va mantenir fins que l’edat li ho va permetre. DEP.
