El Pont Bizkaia, altrament Pont Penjant o Pont de Getxo
E

17 de juliol de 2022

Qualsevol ànima viatgera que s’identifiqui amb els valors culturals i patrimonials de les nostres geografies ha de sentir-se convidada a descobrir, a quatre passes de la gran Bilbo, una estructura tan espectacular i única com és el Pont Biscaia, també conegut com Pont Penjant o Pont de Getxo. És una de les construccions més singulars i de notòria personalitat de la població de Getxo, i de la veïna Portugalete; una monumental estructura ferro localitzada al tram últim de la ruta del Nerbioi cap al Cantàbric, a la zona el famós Golf de Bizkaia.

Es tracta d’una obra que uneix el barri de Las Arenas de Getxo i l’actual i superpoblat municipi de Portugalete; el punt de partida del qual va veure els seus orígens a finals del segle XIX a propòsit d’un projecte d’alta enginyeria defensat per l’arquitecte Alberto de Palacio i l’enginyer Ferdinand Arnodin, aquest darrer deixeble de Gustave Eiffel. Des del primer moment l’obra ja va ser plantejada com un gran colós que trigaria ben bé tres anys (1890 – 1893) en la seva realització ja que estava contemplada com a una complexa construcció composta per milers de cargols, una multitud de metres de cables d’acer, més de cent mil reblons i dos mil quilograms de ferro laminat.

El conjunt regala, òbviament si sents passió per l’arquitectura i l’enginyeria, una combinació fenomenal i harmònica de tecnologia i funcionalitat a les quals se li sumen un espectacular i únic perfil estètic, admirable no només des de les dues torres separades enginyosament mitjançant una sorprenent passarel·la sobre el Nerbioi, ancorades als respectius municipis de Getxo i Portugalete. Realment, allà mateix et trobes davant d’un pont del tot insuperable, una identitat pròpia i irrepetible i un veritable símbol de la Revolució Industrial que -aleshores- s’anava despertant a Euskadi, a l’entorn d’uns municipis que compartien una història comuna: professions vinculades al mar, i que apuntaven a ser el màxim exponent de l’activitat econòmica d’aquell tomant de segle. Tot i això havien de passar dècades i dècades, és a dir, més d’un segle per a què, a l’any 2006, aquest pont esdevingués una peça exclusiva i prodigiosa del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, al País Basc.

Avui, aquesta obra se suma a ser un dels magnànims testimonis del passat industrial, una meravella que et transporta a un record que poc té a veure amb els ponts actuals, tenint en compte que és un cos estructural imponent amb el seu inconfusible acer vermellós i segueix servint de pont transbordador d’un costat del riu a l’altre; una funcionalitat superior que el defineix com a pont que transporta, mitjançant una gran cabina, càrregues pesades, mercaderies i passatgers; tot tan hàbilment dissenyat per a no interrompre el trànsit de les embarcacions per la Ria. I, al capdavall, després, de creuar-lo, a una banda i altra, són de contemplació obligada algunes finques senyorívoles que guarden curosament estètiques compartides entre el classicisme i el modernisme.

Deixa un comentari