Vaig néixer fa 42 anys a Valladolid però he viscut tota la vida a Igualada. Tinc dues filles de 9 i 5 anys que també són moixigangueres. A nivell professional soc director de tecnologies d’informació d’una empresa del sector begudes i des del desembre passat, soc president dels Moixiganguers d’Igualada.
Quant de temps fa que ets moixiganguer? Quin procés personal has fet dins la colla?
Vaig començar l’any 2014. Vaig anar al concurs de castells de Tarragona i aquell any vam fer la tripleta de vuit i per a mi va ser espectacular: em vaig enamorar aquell dia i des d’aleshores que hi soc. De seguida em vaig integrar dins la colla, em va agradar molt l’ambient, la dinàmica que hi havia, els valors… vaig començar a involucrar-me en temes d’administració i el 2016 vaig formar part de la junta. Va ser l’any 2017 que vam haver de gestionar el canvi de local, de Cal Tabola a les Cotxeres. Des d’aleshores he estat sempre membre de la junta, sobretot en l’àrea econòmica fins que el desembre passat vaig fer el pas per ser president. A nivell familiar vaig començar primer jo sol, però quan les meves filles es van anar fent grans també s’hi van incorporar.
Des de finals de l’any passat has agafat la responsabilitat de la presidència dels Moixiganguers. Què ha suposat per a tu? Per què vas decidir agafar aquesta responsabilitat?
Doncs per a mi és un gran orgull, em fa molta il·lusió i em genera un gran sentiment de responsabilitat. I estic molt content de la confiança rebuda per part de tots els membres de la colla, estic molt orgullós de l’equip que tenim, de la molta gent que treballa perquè les coses surtin bé. I formar part d’un projecte tan ampli i amb uns objectius compartits, m’encanta.
De fet, hi va haver canvis a tot l’equip directiu i ara, recentment, hi ha hagut un nou canvi amb la incorporació d’un nou cap de colla.
Veníem d’una època de molts anys amb en Jordi Moreno com a cap de colla, un cap espectacular i ens trobem en el millor moment vital de la història dels Moixiganguers; per tant, agafar un projecte quan està al capdamunt de tot és complicat. Al desembre vam agafar les regnes el Marc Marcet com a cap de colla i jo com a president, amb tota la resta de l’equip però el Marc, per circumstàncies personals, ha decidit renunciar al seu càrrec i ara entra com a cap colla el sotscap, en Josep Castellanos, que és un gran actiu. El procés de canvi de tot l’equip ha sigut molt fàcil perquè hem aconseguit fer una barreja de gent que ja formava part de la junta i altres de nous per assegurar una continuïtat de tot el que s’ha aconseguit fins ara i millorar-ho. Moixiganguers, però, va més enllà de totes les persones que som al capdavant: cada persona que en forma part, suma i aconsegueix que siguem millors.
Quins són els objectius que teniu previst dur a terme tant a curt com a llarg termini?
El gran objectiu és donar continuïtat a la dinàmica d’èxits que hem tingut els darrers anys. Estem en un grandíssim moment, l’any 2024 va ser el millor any de la nostra història i volem aprofitar aquesta dinàmica positiva i no deixar que la roda pari de girar. Consolidar-nos com a colla de nou és el nostre objectiu principal i per a això necessitem diverses coses: una és consolidar i augmentar la massa social que tenim perquè quan vols fer castells de nou necessites molta gent involucrada en la dinàmica de la colla; una altra és treballar a nivell de ciutat creant sinergies amb altres entitats, amb col·laboracions més obertes, ser més presents a la ciutat. Volem ser molt oberts a tothom i a la ciutat, que la gent percebi que pot venir, que pot formar part de la colla, qualsevol pot formar part de Moixiganguers perquè per a nosaltres la diversitat és imprescindible (persones de tota mena, de tota edat, de totes les habilitats físiques o intel·lectuals…). Volem ser una entitat acollidora, propera. Un altre objectiu que sempre hi ha, és la part de la sostenibilitat econòmica de la colla, un objectiu menys “sexi” però necessari i imprescindible. Ara estem sanejats econòmicament però sempre s’ha de tenir l’ull obert.
Aquest és l’any del 30è aniversari de la colla i ja heu dut a terme alguns actes especials. Què teniu previst fer durant el que resta de temporada per celebrar-ho?
Cal celebrar-lo com cal. Ja hem fet alguns actes com el viatge que vam fer a Guimaraes, que va anar molt bé, també hem fet marxandatge, tenim una ambaixadora que és l’actriu Diana Gómez. Hi ha previst fer un acte institucional el 27 de setembre a l’Ateneu, a l’octubre hi ha la diada de la colla, i per Tots Sants anem per primer cop a la història a l’actuació de Vilafranca com a convidats i és un gran honor.
Diumenge actueu a la plaça gran igualadina en la diada de la Festa Major. Què preveieu fer?
La Festa Major és la diada més important per a la colla, tant l’actuació de diumenge com tots els actes en què participem perquè és quan podem compartir amb la ciutat el que som. Per a la diada de diumenge portarem castells de gamma alta, de 8 segur i, veient com van els assajos, ens plantejarem si podem fer el primer castell de nou de l’any.
Us sentiu estimats per la ciutat?
Sí, ens sentim molt estimats i quan fem crides per als grans actes, la resposta de la gent és espectacular. A nivell institucional també estem contents amb el suport que se’ns dona.
Els Moixiganguers d’Igualada és una colla relativament jove en el món casteller i, malgrat tot, heu assolit fites molt importants.
Som un referent a nivell de creixement i en un indret tradicionalment no casteller. Crec que tot plegat és una suma de factors o més aviat un cercle virtuós: la bona feina porta èxits castellers, que porten més gent, més gent vol dir poder assolir nous reptes… tot plegat és una roda que gira. Penso que hi ha diverses claus: una és el canvi de local que va ser fonamental perquè va generar més visibilitat, un espai més amable, més còmode, més obert a la ciutat; després, els grans lideratges que hem tingut i que han marcat la diferència per arribar on som ara; i finament, molta feina, esforç i constància.
Hi ha límits en els castells?
Cada any se superen les barreres que semblaven impossibles. Segurament hi ha un límit físicament però de moment no el veig i crec que any rere any anirem veient noves construccions.
