Als nostres dies és gairebé inimaginable de concebre que, en el recinte que coneixem com a la Plaça del Pilar, hi hagués estat encabida fins a principis dels anys 30 del segle passat una apinyada i llarga illa de cases que, alhora, s’obria respectivament a dos carrers ben estrets: el de la Font Vella, donant a la històrica Font Vella d’un angle de Santa Maria, i el carrer de la Bonanova, que venia a ser una estreta continuació del carrer Nou; i per l’extrem est, aquestes cases miraven al carrer de Custiol.
Tant és així que, aquesta plaça va veure una primera gran remodelació arran de l’enderroc de l’esmentada illa d’edificis i la desaparició dels seus respectius carrers, tot obrint-se envers un primitiu espai ocupat per l’anomenada Font Vella, altrament un indret de pas on hi va estar emplaçada la primera font de la Vila d’Igualada. Efectivament, els fons documentats ens parlen d’una primera font gairebé a tocar del carrer Nou, que posteriorment a aquell enderroc d’habitatges havia ocupat la zona del centre de la plaça, per a ser traslladada definitivament, cap a finals de la passada dècada dels seixanta, a l’actual espai del començament del carrer Verge de la O, totalment adossada als murs de la Basílica de Santa Maria, conformant un racó certament captivador.
En un altre sentit, no deixa de ser curiós que el nom de Plaça del Pilar trobi els seus orígens en uns fets relacionats amb la història social de la ciutat, i concretament els referits al seu veïnatge més proper. Així doncs, a mitjan segle XIX, una plaga de còlera va afectar substancialment a uns quants vilatans, tot conduint a què el fervor religiós de l’època es decantés vers l’advocació de la Verge del Pilar, amb la prometença de celebrar anyalment els festeigs en honor i gratitud a aquesta Verge, guardadora de veure estesa l’esmentada epidèmia. Amb aquest nou reconeixement de la plaça, des fa més de cent cinquanta anys, tots els veïns s’han avingut puntualment a fer efectiva aquell devot compromís, fins al punt que tot l’entorn de la Plaça del Pilar i de la Font Vella s’ha configurat com a un dels barris d’un ferm arrelament associatiu que celebra amb veneració i entusiasme cada 12 d’Octubre.
Si bé la plaça té alguns elements susceptibles de menció, que ocuparan un altre capítol, en cap cas és excusable de passar per alt la importància històrica de la Capelleta de la Verge del Pilar que, en tant que patrona de la plaça, ha tingut el seu lloc preferencial, en el marc de la seva gran balconada, a la mateixa façana de l’immoble número 9, altrament popularitzat l’edifici -fins al moment de la seva desaparició, fa uns quants anys- per l’Esparteria de Cal Botines.
