Un article de
Redacció
El periòdic comarcal líder de l'Anoia des del 1982.
17 de gener de 2025

Coneix les cares destacades de la 203a edició dels Tres Tombs d’Igualada

Un article de
Redacció

Anastasio Lucas i Mamolar, portador de la Bandera Petita

La meva infància i joventut van transcórrer a Sòria, concretament a Villálvaro, la localitat on vaig néixer. Allà vaig créixer envoltat pels camps, els animals i el so de les esquelles, vivint de prop les tasques del món rural.

Aquesta experiència va inculcar-me valors com l’esforç, la perseverança i el respecte per la natura. Des de sempre he mantingut un estret vincle amb el món agrari i ramader.

La meva vinculació amb els Tres Tombs d’Igualada, organitzats per l’Antic Gremi de Traginers, es remunta al meu matrimoni amb la meva difunta esposa, Maria Teresa Palau Dalmases. Quan ens vam casar, la meva dona ja era sòcia del gremi, una tradició que havia heretat de la seva família. Ells mantenien un lligam molt estret amb el món del cavall, ja que es dedicaven a la pagesia i al comerç local de fruita i verdura, així com al transport d’aquestes mercaderies. Aquesta connexió amb la tradició em va permetre conèixer de prop els valors i l’esperit d’aquesta festa, i em va fer formar part d’una història que combina esforç, comunitat i respecte per la nostra cultura i les nostres arrels.

Any rere any, amb la meva dona hem anat a veure els Tres Tombs, i com sempre, el nostre cor s’omplia amb una barreja d’alegria i nostàlgia.

L’ambient festiu dels carrers creaven moments màgics que quedaran per sempre gravats en la meva memòria. Hi ha molts records que m’omplen de jovialitat quan penso en la festa dels Tonis i totes les tradicions que l’envolten, com les benediccions dels animals, els carros guarnits amb tanta cura i l’escalfor de la comunitat que, tanmateix, any rere any feia d’aquesta festa quelcom únic i especial. Per a nosaltres, era més que una celebració; era una manera de connectar amb les nostres arrels i amb l’esperit de la vida rural que tant significava per a la nostra família.

Per a mi, ser enguany el portador de la bandera petita és tot un honor alhora que un homenatge a la meva dona. Sé del cert, que a ella li hagués emocionat poder ser partícip d’aquest dia.

Josep M. Vilarrúbies i Serarols, portador de la Bandera Gran

Des de ben petit, visc al carrer del Retir, a tocar de la plaça dels Porcs, on ferraven els cavalls i hi havia el mercat d’animals. Recordo que quedava embadalit mirant els ferrers amb quina paciència ferraven els animals i arreglaven els carros. Llavors, no hi havia cotxes i era el mitjà de transport més comú.

El pare feia de pagès, i tenia un carro i un cavall. El feia servir per traginar llenya que treia del bosc, al costat de Can Vidal; i també per portar tota la família a la Pobla de Claramunt, a passar el Dilluns de Pasqua. També tinc el record d’anar a veure els Tres Tombs, a la Rambla, i del munt de carros i cavalls, tan ben guarnits. Quin goig que feien!

Els anys van anar passant, el pare es va anar fent gran, i em va semblar que havia de contribuir a mantenir viva la tradició i em vaig fer soci de l’Antic Gremi de Traginers. Sempre m’ha agradat implicar-me en les entitats de la ciutat, i ben aviat vaig entrar a formar part de la Junta.

Aquells anys em venen a la memòria amb nostàlgia i satisfacció. Cada any, el dissabte, la vigília dels Tres Tombs, la meva enyorada senyora, la Berta, i jo no ens perdíem cap peça del ball dels Tonis, i no marxàvem de la pista de l’Ateneu fins que l’orquestra no havia acabat de tocar l’últim ball. L’endemà, sense dormir gaire, ens llevàvem ben d’hora per ajudar a preparar l’esmorzar per als traginers forans, a l’esplanada de Fàtima. I en acabat, cap als Tres Tombs i després a gaudir d’un bon dinar.

Uns anys més tard, vaig tenir un cavall, el Tro. Els companys de l’Hípica de Can Baltà se’n feien càrrec durant la setmana, i el dissabte al matí, sense falta, hi anava i sortíem a fer un volt. De vegades, també venia la meva filla, l’Anna Maria, a qui també agrada molt muntar a cavall. Guardo molts bons records d’aquelles passejades, però també algun ensurt. Tinc el record ben viu d’un dia que vaig sortir tot sol, feia molt vent i, quan era al Torrent de Cal Riba el cavall es va esverar i es va posar a galopar sense parar fins a Can Baltà, on va arribar tot sol, perquè a mi em va fer caure a mig camí i em vaig endur un bon trau al cap.

Durant molts anys, la Berta i jo vam participar en molts Tres Tombs per tot Catalunya, ja sigui muntant el Tro, o bé a dalt d’un carro.

Vam anar a Terrassa, a Valls, a Esparreguera… Ja se sap, els cavalls són animals i tenen les seves pors i sentiments. Recordo un bon ensurt a Terrassa, quan el Tro se’m va espantar amb un globus lluent d’un nen, es va posar a galopar, va deixar de fer-me cas, i no es va aturar fins que va estar cansat, al capdamunt de la pujada. I encara rai que feia pujada i no baixada!

Em fa molta il·lusió ser banderer, però sí que tinc un cert punt de recança, perquè sé que a la Berta també li hauria agradat molt poder obrir el ball dels banderers, al so d’aquest valset tan bonic.

Malauradament, la Berta ja no hi és des del setembre del 2015, però de ben segur que ella, allà on sigui, ens estarà veient i estarà somrient.

Laura Montes Tomàs, Alba Montes Tomàs i Carla Martínez Valls, pubilla i dames d’honor de la festa

Laura, a casa vostra veniu d’arrels tragineres. Actualment us impliqueu a les festes de ple assumint alguna tasca o participant d’alguna forma. Ens en podries fer cinc cèntims?

La nostra família ha estat vinculada als traginers des de fa generacions, forma part de la nostra identitat. El meu besavi ja vivia intensament aquesta festa i els meus tiets i cosins des de ben petita m’han ensenyat a portar un carro; són qui realment m’han aportat aquesta passió. Actualment, participem activament en les festes: jo sempre porto carro, ja sigui en els Tres Tombs d’Igualada o en altres pobles de Catalunya. La meva mare està dins de la Junta. Col·laborem amb l’organització, cuidant els animals, preparant el material, aprenent amb les formacions i treballant perquè tot surti rodó.

Veieu la festa com a quelcom nostàlgic? Quin sentit té per a vosaltres celebrar-la?

Laura: Per a nosaltres, la festa dels Tres Tombs té un sentit molt profund. És cert que també té un punt de nostàlgia perquè ens connecta amb els nostres avantpassats i amb la vida tradicional d’abans, però alhora també és una manera de crear moments especials amb la família i de compartir una tradició única.

Personalment, cada vegada que surto als Tres Tombs, sento una emoció molt gran, i aquest any tinc moltes ganes de viure aquest dia des d’un punt diferent de com ho he viscut.

Alba: Des de petites, hem crescut celebrant els Tres Tombs com un moment de reunió familiar, plena de passió i d’orgull de les nostres arrels. És una tradició que vivim des que vam néixer i que ens ha vist créixer. És inevitable sentir nostàlgia quan recordem els nostres familiars que ja no hi són. Aquest any, assumir el paper de pubilles és per a nosaltres un regal únic que ens fa sentir part d’una cadena que uneix generacions, especialment sabent que les nostres mares també van ser protagonistes l’any 1996. Aquest any vivim la festa com a pubilles, però el que més ens omple és saber que ho fem de la mà dels amics i famílies del Gremi de Traginers.

Carla: Celebrar els Tres Tombs, és una forma de recordar i homenatjar les generacions passades, aquelles que depenien dels cavalls per treballar o dur a terme tasques quotidianes i, que han construït aquesta tradició que, al llarg dels anys, ha quedat arrelada en la nostra ciutat. I també de Catalunya, ja que representen una part fonamental del patrimoni cultural del nostre essent els Tres Tombs més antics del país.

Normalment el dia dels Tres Tombs és el més esperat. Què en dieu vosaltres? Hi ha algun altre acte que també vulgueu destacar per algun motiu?

Laura: I tant! És el dia més esperat per a nosaltres. Des de ben petita, és un dia que em recorda la importància de preservar les nostres tradicions i compartir-les amb les noves generacions. Per mi l’acte i moment més destacat, són “els Tres Tombs” viscuts com a carretera, des del sindicat, guarnint i enganxant els cavalls, fins que entrem els carros dins del local del Gremi amb la feina feta. És una sensació inexplicable.

Alba: Per a nosaltres, el dia dels Tres Tombs és el més esperat de l’any. El que realment fa que aquest dia sigui tan especial és la complicitat i la col·laboració que es viu entre tots els traginers. El dia dels Tres Tombs els sentiments són insuperables. Veure els cavalls i els carros recorrent la ciutat, sentir els aplaudiments de la gent, viure-ho de prop, saber que formem part d’aquesta tradició, sentir l’emoció de la ciutat unida… Sento com el meu cor batega fort i m’adono que estic molt orgullosa de formar part d’aquesta gran família.

Carla: El dia dels Tres Tombs és, sens dubte, el dia més esperat a casa, ja que des de petites l’hem viscut amb molta emoció, des que el nostre besavi Poch ens reunia a tota la família per dinar a casa seva. Per a ell era el dia més important de l’any, no hi podíem faltar mai! A part, és el dia que fa sortir a tothom al carrer i formar part de la celebració.

T'ha semblat interessant? Comparteix l'article amb els teus contactes!

Comenta aquesta entrada:

Et recomanem×