La recent adjudicació dels habitatges de protecció oficial promoguts per la societat municipal PIMHA al carrer Sant Carles 58, ha posat de manifest una greu contradicció. Les bases dissenyades per a lloguer social expulsen a famílies i col·lectius que més ho necessiten. Diversos adjudicataris (48 de les 60 persones apuntades) s’han vist forçats a renunciar a l’habitatge que els havia tocat per sorteig davant d’unes condicions econòmiques inassolibles.
L’anàlisi de les bases d’adjudicació revela que el cost final dels lloguers frega el límit d’allò que és raonable per a un habitatge protegit, posant en dubte la voluntat real de l’Ajuntament d’Igualada de facilitar l’accés a un habitatge digne i assequible.
Un dels punts més crítics és la ràtio d’esforç econòmic. Per exemple, una persona sola que compleixi just amb els ingressos mínims exigits (19.000 € anuals), el lloguer d’un pis, sumant-hi les despeses addicionals, pot arribar a representar gairebé el 40% dels seus ingressos. Aquesta xifra se situa molt per sobre del 30% generalment acceptat com a llindar màxim per garantir una estabilitat financera, i evidencia que les condicions no estan pensades per a les rendes més modestes.
“El govern treballa per a una minoria privilegiada”
Des de Comuns Igualada considerem que aquesta situació s’hagués pogut evitar fàcilment si PIMHA i l’Ajuntament haguessin mostrat una major sensibilitat social en l’elaboració de les bases.
A saber:
- Preu per metre quadrat excessiu: les bases fixen el preu del lloguer en 7,27 €/m², un valor que s’acosta al màxim permès per la normativa de protecció oficial. La llei estableix un sostre, no un preu fix ni mínim. Optar per un preu més reduït hauria estat un gest inequívoc de compromís social i hauria fet els lloguers veritablement assequibles.
- Repercussió de l’IBI i les despeses de la comunitat: en una decisió sorprenent i poc habitual en promocions de lloguer social, les bases carreguen sobre els llogaters la part corresponent de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i despeses de la comunitat. Aquesta pràctica, si bé és legal, infla artificialment el cost mensual i és contrària a l’esperit de l’habitatge protegit, que hauria de minimitzar les càrregues als inquilins.
Amb tot, el resultat és un parc d’habitatges públics amb preus que perillosament s’acosten als del mercat lliure en una zona ja declarada tensionada. Sembla que l’objectiu del govern de Junts, amb el suport immutable d’Igualada Som-hi (PSC), no ha estat atendre l’emergència habitacional, sinó buscar a llogaters amb prou recursos per fer front a unes quotes desorbitades, deixant de banda a moltes persones i famílies en situació de vulnerabilitat, les quals sembla que no interessen en absolut.
Des de Comuns Igualada exigim a l’Ajuntament i a PIMHA una revisió immediata d’aquestes condicions per a futures promocions i que es prenguin mesures per garantir que l’habitatge públic compleixi la seva funció social. Calen polítiques valentes que prioritzin a la gent, i no als balanços comptables.
L’accés a l’habitatge és un dret conquerit pel qual continuarem lluitant per tal que no el converteixen en un privilegi per a qui se’l pugui permetre.
