12.3 C
Igualada
Divendres, octubre 30, 2020

Cal Jordana, l’adéu a un vetust santuari de la premsa i del saber dels llibres

Carmel·la Planell Lluís
Carmel·la Planell Lluís
Filòloga, historiadora i fotògrafa

Una estimable i sentida xerrada amb el Pere Torrell i Jordana -un dels meus primers alumnes- em convida una vegada més a perseguir i fer-me propers tots aquells racons d’una llibreria, per a mi, més que familiar i memorable; sobretot en uns instants en què tot em transporta a recordar una longeva i afectuosa relació amb la seva mare, una molt propera Montserrat Jordana. El Pere, amb una indefugible melangia, però valerós, m’acompanya per un minuciós recorregut a través de la història de Cal Jordana i, per extensió, de la seva família; una llibreria que veurà apesaradament tancada la seva porta a finals d’aquest 2017, després de cent catorze anys de servei a la ciutat. Amb tot, ell apunta que, si bé la clausura d’aquest testimonial espai obeeix a una voluntat (per part de la propietat de l’edifici) de no prorrogar més un contracte d’arrendament que finalitzava a principis del 2015, no és menys cert que Cal Jordana no fóra Cal Jordana en un altre emplaçament; àdhuc, des d’una mirada realista, els temps tampoc no són massa generosos amb el mercat llibreter.

Cal Jordana, l’establiment de premsa i llibreria més veterà d’Igualada, va obrir la primera porta en uns baixos del número 7, del carrer de l’Argent, al 1903. L’esperit emprenedor i la necessitat d’ampliació de l’espai van propiciar una nova instal·lació al carrer d’Òdena, xamfrà amb el carrer del Clos, en un context d’expansió i creixement demogràfic de la ciutat, alhora que no tardaria a convertir-se en una veritable testificació de les significades transformacions igualadines del segle XX. L’afamada popularitat d’aquesta llibreria, al costat de la notorietat del cognom Jordana -en els àmbits de la medicina, la política, la música i la cultura de part d’alguns components de la família- ha estat un fet evidenciable al qual, òbviament, no li han calgut gaires més atribucions.

Esquerra, Maria, la mare Pepeta Xaubet i la Montserrat, a la dreta, anys 50.

Aquesta nissaga llibretera va començar amb en Miquel Jordana i Puig (1875 – 1940), músic i compositor altament compromès amb la política i amb càrrecs en entitats musicals, casat amb la poblatana Pepeta Xaubet i Romeu (1892 – 1970), esdevinguda més tard una destacada poetessa; tots dos van ser els progenitors de la segona generació de Cal Jordana: la Maria, el Miquel, el Francesc, el Josep, la Cecília i la Montserrat, dels quals només van continuar el negoci familiar la Maria i la Montserrat; mentre que els tres germans i la Cecília van ser persones de suma responsabilitat en la política municipal i comarcal, d’esquerres, fins l’esclat de la Guerra Civil.

Regentada per la Maria -la filla soltera que més va atendre l’ancianitat de la seva mare, la Pepeta- i per la Montserrat, la llibreria ben aviat va consolidar-se com a una autèntica catedral dels llibres i, puntualment, de venda i distribució de diaris, revistes i còmics; raó per la qual va arribar a acollir a l’anomenada “Penya de la Estufa”: un grup de bons amics i devoradors de llibres (el Rius i el Jepus, entre altres) que es reunien deixant anar llargues dissertacions literàries al voltant de l’estufa. Si bé, tal i com era habitual –abans- de viure a tocar del negoci, la família vivia a l’entresol i ocupava la part interior de la botiga com a cuina, i el que es coneix com a rebotiga també servia de menjador. Més endavant, als anys seixanta, en augmentar la família Torrell – Jordana amb tres fills: el Josep, el Pere i el Joan, ja es va haver de llogar el pis de sobre la botiga, amb entrada pel portal del carrer d’Òdena.

Després de la mort, al 1998, de la Maria, del Joan, al 2002 i de la Montserrat, al 2003, els tres amb edats prou avançades; personalment, cada cop que he tornat en aquest santuari de cultura m’han vingut a la memòria les sempre àvides salutacions, des del darrera del taulell, de la Maria i la Montserrat, i el complaent somriure del Joan (el marit de la Montserrat). Tanmateix, no se’m fa gens distant la remembrança de tantes piles de llibres ben amuntegats, a més de grans volums sobre estanteries, que semblaven donar-te la benvinguda abans que els seus amos. Una mena de desgavell a la vista, de llibres de totes les mesures, embotits un sobre l’altre; un univers bibliogràfic desordenat que la Montserrat controlava a la perfecció, des de la ubicació de cada títol fins a una mínima referència de cada autor/a. Converses plenes de contingut humà i literari, amb la Montserrat, van contribuir a enriquir sovintejades estones de molts dissabtes; només interrompudes per demandes d’altres clients.

Emperò, mai no oblidaré entre mitjan dels 60 i dels 70 quan, a l’interior de la rebotiga amb gran entusiasme es muntava un enorme taulell ple de motius de regals nadalencs. Això és, una bona colla d’amigues de la Montserrat i la Maria s’organitzaven per a fer servir aquest annex com a taller i bufet de guarnicions de fabricació artesanal; una magnífica exhibició de: garlandes, boles i estrelles per l’arbre, branques de grèvol, pinyes, corones de fulla seca, trèvol de flors vermelles, fanals, llaços de tela, campanetes, espelmes i espelmetes i els tradicionals pessebre. Un cop passat el Nadal, venien els preparatius per a la propera celebració, el Carnestoltes; aleshores, s’acostumava a parar aquella enorme taula amb teles i un munt d’elements decoratius, a més dels barrets, les màscares i les disfresses; tot confeccionat manualment. Al marge d’aquestes cites, aquesta rebotiga era l’espai annexat per a mostrar l’extensa parada de llibres de cridanera visibilitat, susceptibles de ser fullejats entretingudament per si de cas comprar-los. En un racó, aquella immensa taula també servia per a embolicar llibres, desempaquetar i ordenar les comandes de tants fascicles de col·leccionables de l’època. Al capdavall, era realment sorprenent adonar-te de les hores que aquesta família dedicava al negoci: es podria dir que pràcticament es feia vida a la botiga.

En Pere Torrell. Foto: © Carmel·la

Definitivament, cada cop que tanca un establiment, sembla escombrar una part de la teva història i intueixo, per descomptat, de la vida de moltíssima gent. Als nostres dies, i des de principis d’aquest segle, el Pere i el Joan -perquè el germà gran, el Josep, viu a Barcelona- han estat els continuadors de l’ofici de llibreters, d’ençà que els seus antecessors van deixar d’estar al peu del canó, poc abans de morir. Ells estan a un pas d’inaugurar un nou capítol de les seves vides i, a una distància prudent del què ha estat el seu reducte, altrament tot una fortificació: Cal Jordana, que ben aviat serà història.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

La Guàrdia Civil apunta diverses irregularitats en la gestió d’Events

Una de les branques de l'operació que reforcen la idea que Tsunami Democràtic estava dirigit per l'entorn d'ERC és la vinculació de l'empresa igualadina...

Jorba fa el repàs de manteniment de 7,5 quilòmetres de camins

L’Ajuntament de Jorba ha portat a terme les obres de manteniment dels camins del municipi inclosos al Pla de Prevenció d’Incendis Forestals (PPI) de...

El Zoom Festival atorga el Premi d’Honor a Jordi Évole

El Zoom Festival Internacional de Continguts Audiovisuals de Catalunya atorga el Premi d’Honor, un dels més prestigiosos del palmarès del certamen, al periodista, presentador i guionista Jordi Évole....

Fundació Pau i Solidaritat, la defensa dels drets laborals arreu del món

La Fundació Pau i Solidaritat, des de la seva constitució el 1991 per part del sindicat Comissions Obreres de Catalunya, té com a centre...

La Fira de la Mongeta de Castellfollit del Boix supera la seva prova virtual

Celebrada durant la 3a setmana d’octubre, la tercera edició de la Fira de la Mongeta de Castellfollit del Boix ha comptat com a principal...
Compartir