Leysis Quesada és una fotògrafa cubana que al FineArt presenta un treball al voltant del ballet al seu país. De fet, ella és la fotògrafa oficial del Ballet Nacional de Cuba, però en l’exposició ‘Pas de Deux’ la fotògrafa fuig de la perfecció estètica del ballet, dels escenaris i les llums, i se centra en buscar una expressió més sincera. La seva obra és el resultat d’un treball molt intimista entre bambolines i on també hi apareixen les seves filles. Segons l’artista, l’objectiu és capturar amb la càmera l’energia que surt de la interacció de les ballarines i els ballarins.
Una altra de les dones que exposa al Fine Art d’enguany és la igualadina Lídia Carbonell. La seva ambició passa perquè amb la seva fotografia pretén conscienciar la ciutadania que cal cuidar el planeta. La mostra, ubicada a la Teneria, juga a contraposar parells de fotografies. “Una fotografia mostra la bellesa de la Mediterrània, i l’altra totes les restes i residus que el mar de fons acaba tornant”, ha explicat. Majoritàriament són plàstics, però també coses curioses com la part frontal d’un cotxe. Carbonell acompanya les seves fotografies amb textos on s’expliquen dades científiques irrefutables, com per exemple que només es recicla el 9% del plàstic que es genera o que un 12% es crema.
El públic a qui es dirigeix Lídia Carbonell és bàsicament un espectador jove. “Vull arribar als nens perquè ells són el futur”, ha destacat. “La meva pretensió és que tots siguin ecologistes i que entenguin que aquesta informació és bàsica i necessària pel dia a dia, facin la professió que facin”, ha explicat. En el cas de l’exposició de Carbonell, la impressió de les fotografies i l’ús dels plafons i informacions també és respectuosa amb el medi ambient i no s’ha utilitzat cap tipus de plàstic.
La visibilitat de les dones fotògraf
Muñoz està molt contenta que les dones es vagin apoderant i vagin guanyant espais de visibilitat en la societat. “Jo vinc d’una generació en què tot això era molt diferent”, ha assenyalat. La Premi Nacional de Fotografia no creu en les quotes, sinó en el talent, “i talent femení n’hi ha molt”, ha dit. De la seva banda, Leysis Quesada ha explicat que a Cuba, on hi havia molt poques dones que es dediquessin a la fotografia, darrerament també estan començant a agafar més protagonisme. A títol personal, però, explica que a ella li ha resultat difícil compaginar-ho després de tenir dues filles. “Abans feia molta fotografia documental, però ara no puc. Segurament per això treballo més amb tot allò relacionat amb el meu entorn”, ha reflexionat.
Per la fotògraf Lídia Carbonell, és “fantàstic” que cada vegada les joves tinguin més referents femenines. “És important perquè les generacions que vinguin al darrere vegin que poden aconseguir els seus somnis”, ha assenyalat. I que les dones també poden canviar les coses i tenir poder de decisió”, ha afegit la fotògrafa igualadina.
52 exposicions en una vintena d’espais
També serà a la capital de l’Anoia el fotògraf de National Geographic Tino Soriano – premiat per la UNESCO, l’OMS i la Fundació World Press Photo- amb l’exposició ‘La Xina i el Tibet’, el fotògraf suec Per Cormwell, l’argentí Juan Manuel de Rosas o el turc Lúftü Dagtas. En l’àmbit nacional, Muntané ha destacat la presència d’una de les millors fotògrafes de castells, Mireia Comas, o de l’artista local Manel Caballé.
A banda de les exposicions, el festival inclourà un gran nombre d’activitats paral·leles, com ara les visites guiades a càrrec d’Isabel Muñoz, Per Cromwell, o Lútfü Dağtaș; o els tallers protagonitzats per Tino Soriano i Lídia Carbonell.
El FineArt també servirà als assistents per descobrir espais que habitualment estan tancats a la ciutadania, reconvertits en sales d’exposicions. És el cas de la Rectoria, La Teneria o l’edifici Cíclope. En total, s’espera l’assistència d’uns 5.000 visitants, una xifra similar a la dels últims anys.
